Una nova Group Leader a la ciutat: l'alumni de l'IRB Barcelona Elisa Espinet crea un grup de recerca a la Universitat de Barcelona

“He traslladat els coneixements sobre càncer colorectal que vaig adquirir a l'IRB Barcelona al camp del càncer de pàncrees”

Com arriba una química al camp de la biomedicina?

Jo volia fer la carrera de Bioquímica, però en aquella època calia començar la carrera de Química, Medicina o Biologia, per exemple, i després canviar a Bioquímica en el tercer i el quart any. Vaig optar per la carrera de Química perquè vaig pensar que seria la part més complicada, però quan vaig arribar al tercer i quart curs, vaig decidir quedar-me amb Química, ja que van ser uns anys genials, perquè hi havia molta feina de laboratori i era divertida. Tot i que, en el fons de la meva ment, sempre em vaig voler passar a “bio”.

Durant l'últim any de carrera, vaig fer unes pràctiques d'estiu amb la Dra. Carmen García a l'IBGM (Instituto de Biología y Genética Molecular), a Valladolid. Era la primera vegada que treballava a un laboratori de biologia de veritat, i va ser una gran experiència.  

Per què vas triar l'IRB Barcelona per al teu doctorat?

Quan vaig acabar aquestes pràctiques d'estiu, vaig saber que em volia doctorar en un camp relacionat amb la biologia. Per aquella època, vaig assistir a un congrés de la SEBMM (Asociación Española de Bioquímica y Biología Molecular) organitzat pel Dr. Joan Guinovart. M'hi vaig posar en contacte, i em va parlar de beques que oferia el Parc Científic de Barcelona. Aquesta va ser la primera convocatòria de beques el 2005.

La Dra. María Macías es va encarregar d'organitzar aquella convocatòria. Jo no abia quin camí prendre, de manera que vaig sol·licitar entrevistes amb diversos caps de grup, però senzillament no ho acabava de veure. Just quan me n'anava, la Maria em va trucar i em va presentar el Dr. Eduard Batlle i la Dra. Elena Sancho, que acabaven de crear el Laboratori de Càncer Colorectal a l'IRB Barcelona.

Vaig parlar amb l'Elena, que oferia la beca, i quan em va explicar el projecte, em va encantar. Més tard m'explicaria que em va donar la beca perquè, en les seves paraules, “vaig fer les preguntes correctes”. No tinc idea del que vaig preguntar, però ho devia fer bé! Vaig ser la primera estudiant de doctorat. De fet, vaig tenir sort, perquè hi havia un estudiant del Canadà previst per a aquesta beca, però, per sort per a mi, no va poder venir aquell any, així que vaig aconseguir la seva plaça i ell es va incorporar al grup l'any següent.

Després de nou anys a Alemanya, què t'ha tornat a Barcelona?

Crec que mai no havia pensat gaire a crear el meu propi grup. Em vaig ficar en la meva línia de recerca perquè en gaudeixo i perquè és addictiva. Em vaig adonar que havia estat actuant com a group leader durant uns quants anys... Havia estat escrivint projectes i sol·licitant finançament, administrant el laboratori, treballant fora de la poiata… El cap del meu laboratori mai no em va tallar les ales, i li estic agraïda per això. Així que aquesta transició a la posició de group leader va ser un moviment natural per a mi.

D'altra banda, sempre vaig voler tornar a Espanya. No va ser una decisió basada en la feina, ja que la situació laboral a Alemanya és millor. La meva decisió va tenir un component més emocional. De manera que l'adjudicació d'un contracte Ramón y Cajal per ocupar un lloc de Group Leader a la Universitat de Barcelona i Investigadora Principal a l'IDIBELL m'ha permès tornar-hi. Ha estat un viatge llarg, però estic encantada de tornar-hi.

Què fa especial a Barcelona? 

Hi ha pocs “hubs” biomèdics com Barcelona. Algú em va dir una vegada que “Barcelona és com un institut enorme, perquè si no tens la màquina o tècnica que necessites, algú més en tindrà”. I això és únic.

Quin serà el nom del teu nou laboratori? 

Cell Identity and Tumor-Stroma Crosstalks in Pancreatic Cancer Lab.

Parla'ns del càncer de pàncrees.

El càncer de pàncrees és el tipus de càncer més mortal. Tot i que s'estan aconseguint avenços i malgrat mentre que les taxes de supervivència a 5 anys en altres tipus de càncer estan augmentant, aquestes taxes per al càncer de pàncrees s'estan quedant molt endarrerides. Un dels problemes és que no hi ha hagut prou finançament. Aquesta manca de finançament està relacionada amb el fet que el càncer de pàncrees és menys freqüent que altres tipus de càncer i històricament es deu a un mal pronòstic. 

Les baixes taxes de supervivència es deuen a que aquest tipus de càncer es diagnostica molt tard i la majoria dels pacients presenten metàstasi o el tumor és tan gran que no es pot extirpar quirúrgicament. 

El problema és que no hi ha senyals d'alarma primerencs per al càncer de pàncrees, i quan comencen a mostrar-se, és massa tard. A més, encara no hi ha un tractament eficaç. Només un petit percentatge de persones es pot operar i, d'aquestes, el 90% recau. Per tant, el tractament és principalment pal·liatiu. No sabem tant sobre aquest tipus de càncer com sobre altres tipus, com el càncer de mama i el de còlon. 

Tot i això, estem arribant. S'estan realitzant assaigs clínics per fer perfils de tumors de manera que es pugui administrar medicina personalitzada per a subgrups de pacients. Això ja ha passat amb altres tipus de càncer.  

Sóc optimista pel que fa als avenços que s'estan aconseguint en aquest camp i espero que la feina produïda pel meu nou grup contribueixi a millorar la nostra comprensió d'aquest tipus de càncer perquè puguem trobar millors opcions de tractament per als pacients.

Com a group leader d'un nou grup de recerca, què segueix a la llista de tasques pendents?

El primer que necessites per crear el teu propi grup són diners i personal (per descomptat, també els necessites per mantenir el laboratori en funcionament, però aquest seria el següent pas).
Fa poc vaig obtenir les meves primeres subvencions com a Group Leader independent i vaig contractar els primers membres del laboratori. Estan molt motivats i estan creant un gran ambient. Em sento molt afortunada. El nostre següent objectiu és generar les primeres dades per provar les nostres hipòtesis inicials i després deixar que les idees flueixin.

T'agradaria compartir algunes reflexions sobre el teu temps a Alemanya?

Ha canviat molt des que era estudiant de doctorat, quan l'institut estava començant. Era tan petit aleshores... Ni tan sols existia el Programa de Càncer! Una altra cosa és presenciar el creixement de la carrera de l'Eduard. Quan jo vaig començar al laboratori amb l'Elena i l'Eduard, només hi havia dos estudiants i un tècnic, i l'Eduard no era l'Eduard Batlle que és avui. Vull dir, ho era, però no era tan conegut com ara. Quan dic a la gent que vaig fer el meu doctorat amb l'Eduard Batlle, ara hi ha un reconeixement instantani del seu nom... Actualment, tothom ha sentit a parlar del laboratori i coneix la feina que s'hi duu a terme. És una sensació molt agradable pensar que has estat part d'aquest creixement.

Una altra cosa sobre l'IRB Barcelona són les seves plataformes científiques. A Alemanya, els investigadors principals solen disposar d'equips especialitzats propis, i hi ha poca necessitat de compartir-los. La meva experiència a l'IRB Barcelona va ser d'intercanvi i de fertilització creuada, i crec que aquesta cultura enriqueix la comunitat científica.

Abans has esmentat una visita que vas fer a l'IRB Barcelona durant la teva etapa a Alemanya. Quina impressió et va fer?

Ha canviat molt des que era estudiant de doctorat quan l'Institut estava començant. Aleshores era tan petit. Ni tan sols hi havia un Programa de Càncer! Una altra cosa és presenciar la florida de la carrera d'Eduard. Quan vaig començar al seu laboratori, érem tres persones. Eduard no era l'Eduard Batlle d'avui. I quan li dic a la gent que vaig fer el meu doctorat amb Eduard Batlle, hi ha un reconeixement instantani del seu nom... aquests dies tothom n'ha sentit a parlar i coneix la seva feina.

Una altra cosa són les plataformes tecnològiques. A Alemanya, hi ha molts Investigadors Principals que tenen molt finançament i que tenen el seu propi equip especialitzat i es comparteix poc. La meva experiència a l'IRB Barcelona va ser d'intercanvi i de fertilització creuada, i crec que aquesta cultura enriqueix la comunitat científica.

Quin consell donaries als nostres actuals estudiants de doctorat?

Fes el que realment t'agrada. És molt important treure partit al que fas.

He de fer una reflexió sobre una cosa que he vist a Alemanya i que hi ha qui diu que està passant arreu del món... deu ser una tema generacional: els estudiants de doctorat i fins i tot els estudiants de grau ja estan posant èmfasi en el futur, la inestabilitat laboral, les publicacions, etc.

El moment més agradable com a estudiant de doctorat va ser quan només estava centrada en fer els meus experiments i respondre les preguntes que em plantejava.

És important destacar que aquest no només va ser el moment més divertit, sinó també el més productiu. Com a estudiant, cal aprendre, crear, descobrir i créixer (com a científica, però també creixeràs a molts altres nivells). Això és el que realment està sota el teu control. Si ho fas bé, el pas següent serà un bon pas, independentment de si et quedes al món acadèmic o canvies de feina. Així que, respira, fes-ho i gaudeix del viatge!