Una nova Group Leader a la ciutat: l'alumni de l'IRB Barcelona Alexandra Avgustinova obre el seu laboratori de càncer pediàtric

"Quan era estudiant de doctorat, en el meu entorn era extremadament estrany veure dones Group Leaders amb fills"

Quin és el teu camp d'especialització i en què se centra la teva recerca?

És la biologia del càncer. Al meu grup investiguem els esdeveniments primerencs que condueixen al càncer infantil, que sovint es deu a un recablejat epigenètic. 

Què és l'epigenètica?

El nostre cos es construeix a partir d'una gran quantitat de diferents tipus de cèl·lules (per exemple, cèl·lules de la pell, neurones, cèl·lules immunitàries i moltes més). Tots aquests tipus de cèl·lules no només semblen molt diferents, sinó que també tenen funcions molt especialitzades. Tot i això, totes contenen la mateixa seqüència d'ADN amb les seves "instruccions".

L'ADN, i les histones que l'envolten, contenen modificacions químiques específiques o "marques epigenètiques", que indiquen quins blocs de construcció o gens necessitarà una cèl·lula concreta i quins s'han d'inactivar. Per tant, la regulació epigenètica és extremadament important durant el desenvolupament, un procés en el qual es genera tot un organisme a partir d'una sola cèl·lula.

Quan vas començar amb la investigació del càncer?

Després d'acabar la llicenciatura en Ciències Biològiques a la Universitat d'Oxford, em vaig doctorar directament en Estudis del Càncer. Aleshores treballava en càncer de mama. En concret, m'interessava  com interactuen les cèl·lules canceroses amb les cèl·lules "normals" del cos. Això és important, ja que el nínxol o el context d'una cèl·lula cancerígena pot facilitar la seva propagació o, de fet, prevenir-la. En aquell moment va començar tot per a mi.

Com ha estat esdevenir Group Leader?

Vaig crear el meu laboratori enmig de la pandèmia de COVID-19, la qual cosa era un repte en si mateix. Ha estat una corba d'aprenentatge pronunciada des del dia 1. Estic al laboratori molt menys temps del que imaginava, ja que hi ha molta documentació per fer, i no m'agrada gaire aquesta part.

Tanmateix, m'agrada molt la readcció de propostes per a beques, el desenvolupament de projectes i la interacció amb la gent del meu grup. Crec que aprenem molt els uns dels altres, i això ha estat una experiència molt gratificant per a mi. M'he adonat que ser Group Leader et permet involucrar-te en altres projectes i explorar moltes de les preguntes que t'interessen, ja que tens un equip que et dona suport.

A quins reptes vas haver d'enfrontar-te quan vas començar les teves línies de recerca independents?

Per a mi, el gran canvi va ser passar del càncer en els adults (vaig tractar el càncer de mama durant el meu doctorat i el càncer de pell durant el meu període postdoctoral) al càncer pediàtric. És una malaltia molt diferent. El càncer en les persones adultes és una malaltia de l'envelliment, on la qual, amb el temps, anem acumulant mutacions a causa de diversos factors, entre elles les exposicions ambientals.

En canvi, considerem el càncer pediàtric com un "desenvolupament que ha anat malament": alteracions molt específiques (i poques!) a la cèl·lula progenitora correcta la tanquen en un estat immadur i altament proliferatiu. Per tant, els càncers infantils són genèticament més simples en comparació amb la malaltia de les persones adultes. Tot i així, poden ser molt agressius i sovint manquen estratègies de tractament dirigides.

Fes-nos cinc cèntims d'algun projecte en el qual estiguis treballant ara mateix.

Estem desenvolupant un projecte sobre els tumors rabdoides malignes, que són rars i mortals. Es presenten en nens, amb una edat mitjana al diagnòstic de 2 anys i una supervivència a 5 anys inferior al 20%. Hi ha tractaments per a aquest tipus de càncer, però estan formats per combinacions de quimioteràpia i radioteràpia, que són molt dures per als infants tan petits i tenen efectes secundaris molt greus a llarg termini, amb repercussions en la qualitat de vida dels pacients.

Actualment, no coneixem prou aquests tumors com per poder desenvolupar teràpies dirigides. Així doncs, en aquest projecte estem estudiant la biologia bàsica subjacent a l'inici d'aquests tumors, incloent la cèl·lula a partir de la qual es desenvolupa, o la seva "cèl·lula d'origen".

Creiem que aquest càncer és causat per la incapacitat de la seva cèl·lula d'origen de realitzar la seva funció normal, ja que és incapaç de diferenciar-se. Volem entendre la via de diferenciació normal i explorar si podem revertir l'error que va provocar el bloc de maduració.

En definitiva, volem desenvolupar una teràpia de precisió per a aquests pacients. Una de les línies d'investigació actives és l'edició de gens per a aquest tipus de tumor. Ja veieu, aquest càncer implica la pèrdua d'un gen, i hem vist que, quan aquest gen es restableix in vitro, les cèl·lules deixen de proliferar. Si poguéssim fer-ho in vivo, significaria que les cèl·lules amb la mutació deixarien de créixer. Això no faria que el tumor es reduís, però impediria que creixi encara més.

Quins són els reptes psicològics de treballar en càncer pediàtric?

Quan vaig començar a treballar en càncer pediàtric, em va semblar molt difícil a nivell emocional. Per saber més sobre aquestes malalties, vaig aprofitar per assistir a les Juntes de Tumors, que són reunions on el personal mèdic parla sobre casos actuals. Així que vaig sentir parlar de casos reals i històries de pacients.

Involuntàriament, vaig comparar l'edat dels pacients amb els meus propis fills, cosa que va arribar a casa. A banda, tenim la gran sort d'aconseguir donacions d'algunes famílies que s'han vist afectades pel càncer infantil. N'he conegut algunes. Això fa que les coses siguin "realment reals", per dir-ho així.

Aquestes experiències han estat molt poderoses, i les faig servir com a motivació i per tirar endavant, amb l'esperança de que la nostra investigació potser algun dia pugui marcar la diferència en algunes d'aquestes històries personals.

Què hi ha de l'estrès?

Gran part de l'estrès depèn de l'entorn en què et trobes. Intento generar un entorn amigable al laboratori. Si estàs gaudint la major part del temps, no hauries d'estar sempre estressada, i pots fer front als pics. Animo els estudiants de doctorat a parlar i parlar amb els seus supervisors si tenen problemes.

Has viscut en diferents països. Com a científica, què té d'especial Barcelona?

Sí, m'he mogut bastant. Està clar que buscava alguna cosa, i la vaig trobar aquí. Barcelona ara és casa meva. Quan vaig venir aquí fa 10 anys, crec que Barcelona estava a l'alçada de Madrid com a ciutat on fer ciència. Madrid acull el CNIO, el CSIC, les universitats, etc. Però hi ha hagut molta inversió a Barcelona, i això conclourà amb l'edifici BIST, el Mercat del Peix... que acollirà diversos centres de recerca de primer nivell mundial. Després hi ha el nou Institut de Recerca de "la Caixa" i moltes empreses emergents. Hi ha moltes sinergies a la ciutat. Així que ara mateix, entre Madrid i Barcelona, crec que Barcelona està al capdavant.

Com ha contribuït l'IRB Barcelona a on ets avui?

Ha estat imprescindible. No diria que sempre he volgut ser Group Leaderm però estic molt agraïda a Salvador Aznar, perquè em va donar espai per ser independent, per créixer, per portar els meus projectes en la direcció que jo volia. Vaig tenir molta llibertat. M'ho vaig passar genial a l'IRB Barcelona. Vaig conèixer molta gent fantàstica i sento que vaig tenir l'oportunitat de fer molt bona ciència aquí. El millor de les amistats que vaig formar durant el meu postdoctorat és que molts dels meus amics també estan començant posicions de Group Leader i ja estem planejant col·laboracions emocionants.

Amb quina freqüència visites l'IRB Barcelona?

Sempre estic per aquí. En primer lloc, l'any passat es va inaugurar el Centre Pediàtric del Càncer, un nou edifici dedicat íntegrament a l'oncologia al mateix recinte de l'hospital. Però la pandèmia ha provocat retards i els laboratoris no estaran preparats fins al març. Gràcies a la meva estada a l'IRB Barcelona, he pogut negociar l'ús de les plataforma de cultiu cel·lular i de citometria de flux, per exemple. També col·laboro amb diversos Group Leaders d'aquí: Roger Gomis, Núria López-Bigas, Fran Supek i Cayetano González.

Què se sent quan et concedeixen una beca ERC Starting Grant?

Vaig rebre l'ERC Starting Grant el novembre del 2022, per un total de 1,5 milions d'euros per a 5 anys. Sento que he tingut sort, perquè hi ha molta competència per a aquest finançament. Actualment, el meu grup té dos estudiants de doctorat i un postdoctoral sènior. Gràcies a la subvenció, ara estic en condicions de contractar de tres a quatre persones més, de manera que es doblarà la mida del laboratori. A més, tenir una beca ERC reforça les meves futures propostes de projectes.

Donada la importància de la redacció de projectes en etapes posteriors de la carrera, quin tipus de coses creus que pot fer una Group Leader per fomentar aquesta habilitat entre els estudiants de doctorat?

Estic intentant donar als estudiants de doctorat més formació en redacció, perquè escriguin les seves propostes i les repassem conjuntament. A més, m'asseguro que reservem temps per comentar els treballs plegats i amb ull crític. Això i trametre els documents adequats que el Group Leader hagi de revisar i després discutir els punts clau conjunament és molt important per fomentar el pensament crític.

Quin consell donaries als actuals estudiants de doctorat?

T'has de divertir. El meu temps com a doctorat i postdoctoral va ser molt divertit. Has de gaudir de la ciència que estàs fent i no tenir por de demanar ajuda. I fer amics!

En el context de les perspectives de carrera per a científiques, quina importància té per als estudiants de doctorat tenir Group Leaders dones amb fills com a models a seguir?

És realment important. Quan era estudiant de doctorat, en el meu entorn era extremadament estrany veure dones Group Leaders amb fills. Quan pensanva en què volia fer després del postdoctorat, un lloc de Group Leader no estava al capdavant de la meva llista, perquè pensava que hauria d'escollir entre fer recerca i formar una família, i volia una família. La gent ha de saber que aquestes opcions de vida són compatibles.

Bé, ara que tens totes dues coses, com és ser una Group Leader amb èxit i amb una família jove?

De vegades és molt difícil, però sento que tenir una família equilibra les coses per a mi. Quan arribo a casa, tinc un paper diferent. Els nens m'expliquen què han estat fent i puc desconnectar de la ciència i de qualsevol problema relacionat amb el treball quan estic amb ells.

Vull que les dones joves s'adonin de que no cal triar entre una carrera investigadora i una família. Per això he estat implicada en la iniciativa 100tífiques des de fa tres anys. Cada any vaig a una escola per parlar amb infants d'uns 12 anys i els mostro a les noies que la ciència és una opció i com pot ser una carrera científica.