Images
Participants
Contact
El Dr. Benjamí Oller-Salvia (Barcelona, 1987) està embarcat en una trajectòria acadèmica inspiradora: es va llicenciar en Química per l'IQS (Institut Químic de Sarrià) el 2010 i, posteriorment, va continuar alimentant la seva passió per la Química Orgànica realitzant un Màster de Ciències per la Universitat de Barcelona (UB).
El seu viatge acadèmic va continuar amb la realització del seu doctorat a l'IRB Barcelona, que li va ser concedit per la Universitat de Barcelona el 2015. Durant aquest període, va tenir el privilegi de treballar sota la tutoria del Dr. Ernest Giralt.
Avui, el Dr. Benjamí Oller-Salvia dirigeix el Laboratori de Biologia Química i Sintètica per a Bioteràpies a l'IQS. També és Professor Associat a la mateixa universitat, on la seva experiència s'estén a la impartició de classes del Màster en Administració Avançada de Medicaments i Biomaterials, juntament amb un curs de pregrau en Biocatàlisi.
“La meva experiència a l'IRB Barcelona va ser única. Els primers tres anys del meu doctorat van ser el període que probablement més he gaudit a la meva vida fins ara”.
Quina és la teva àrea d'especialització?
Al meu grup treballem en el desenvolupament d'eines de biologia química i sintètica per generar bioteràpies i abordar el transport a través de la barrera hematoencefàlica (BBB, per les sigles en anglès de "Blood-Brain Barrier").
Què és la barrera hematoencefàlica (BBB)?
La BBB és una barrera fisiològica que separa el cervell de la sang. Aquesta barrera protegeix el cervell, però també impedeix que els fàrmacs arribin als seus objectius.
La BBB és també la porta principal per a l'entrada de nutrients al cervell, i es troba a una distància que està a tocar de les cèl·lules neuronals. Per tant, creuar aquesta barrera permetria una administració eficient de fàrmacs a qualsevol part del cervell.
La barrera hematoencefàlica és un tema que et fascina des de fa anys. Explica'ns per què.
M'encanten els reptes, i quan, en acabar la llicenciatura a l'IQS, vaig descobrir que creuar la barrera hematoencefàlica era un dels reptes més grans en el camp de l'administració de fàrmacs (i també el principal obstacle per combatre les malalties cerebrals), vaig decidir convertir aquest repte en un dels principals objectius de la meva carrera.
Com vas arribar a aquest camp?
Quan vaig començar els estudis de Química, sabia que volia fer carrera al món acadèmic. Així doncs, en el darrer any de llicenciatura vaig començar a buscar un laboratori on fer el doctorat.
Després de buscar a internet i de parlar amb amics científics, vaig fer una llista d'alguns investigadors de referència a Barcelona. En aquesta llista figurava Ernest Giralt, aleshores cap del Laboratori de Pèptids i Proteïnes de l'IRB Barcelona.
Des del moment que el vaig conèixer, vaig tenir clar que volia formar part del seu laboratori per fer-hi el meu doctorat. Recordo el seu entusiasme quan em mostrava l'IRB Barcelona i m'explicava la ciència que es feia al laboratori. Em va encantar com transmetia la visió de la ciència.
Posteriorment, em va presentar la Meritxell Teixidó, qui, al seu laboratori, liderava la línia de recerca sobre el transport a través de la BBB. Ella també va ser una gran font de motivació.
El 2010, em vaig inscriure al programa de doctorat de l'IRB Barcelona i l'Ernest Giralt es va convertir en el meu supervisor, juntament amb la Meritxell Teixidó, que era investigadora associada al mateix laboratori i que més endavant seria la cofundadora i directora executiva de l'spin-off Gate2Brain.
La teva tesi doctoral abordava el potencial d'un component del verí d'abella com a “llançadora” per transportar medicaments a través de la BBB fins al cervell. Com va sorgir aquest projecte?
Quan vaig començar el doctorat, buscàvem diferents fonts de “llançadores” cerebrals (és a dir, de molècules capaces de transportar un “carregament” de fàrmacs a través de la BBB), i Meritxell Teixió, després de tornar d'un congrés, va afirmar que els verins eren el gran tema del moment i va suggerir investigar-los.
Els verins són fascinants, perquè poden matar, però molts dels seus components també poden salvar les persones. Em va agradar la idea i vaig descobrir que s'havia informat que un pèptid del verí d'abella (l'apamina) arriba al cervell sense malmetre la BBB.
Què tenen d'especial els verins en el context del transport a través de la BBB?
Els verins són barreges molt complexes de compostos. Són únics perquè ofereixen biblioteques de pèptids resistents i altres molècules amb múltiples activitats biològiques.
Els pèptids dels verins són extremadament resistents a la degradació, ja que la majoria han evolucionat per causar mal. Molts pèptids són tòxics i alteren la BBB, però alguns semblen ser capaços de creuar aquesta barrera sense malmetre-la.
Aleshores, hi ha una connexió entre la spin-off Gate2Brain i la teva tesi? Què ens en pots dir?
Gate2Brain sorgeix de la línia de recerca sobre “transport” cerebral liderada per Meritxell Teixidó al laboratori de l'Ernest Giralt. Una de les molècules clau de l'empresa és MiniAp4, un pèptid inspirat en el verí d'abella que vam desenvolupar i patentar i que es va convertir en el tema central de la meva tesi. Em sento orgullós de que hi hagi una empresa que intenti explotar els resultats del meu doctorat, ja que m'agradaria que el meu treball tingués un impacte a les ciències biomèdiques i, amb sort, a la societat.
Vas estar 3 anys (2016-2019) al MRC Laboratory of Molecular Biology (LMB) del MRC a Cambridge (Regne Unit). Parla'ns d'aquesta experiència.
Va ser fascinant. El Laboratori de Biologia Molecular (LMB) del MRC (Medical Research Council) és un lloc increïble. Aquest és l'Institut on van treballar els premis Nobel Watson i Crick. Des de llavors, crec que 14 persones d'aquest centre han aconseguit aquest guardó, i dues durant la meva estada!
De fet, quan et contracten com a postdoctorat, has de triar un mentor del MRC, i vaig demanar a Greg Winter que fos el meu, i dos anys més tard va obtenir el premi Nobel. Vaig parlar amb ell diverses vegades abans de l'anunci del premi. Va ser molt interessant, perquè no va intentar respondre cap gran pregunta, sinó que buscava fer alguna cosa que beneficiés enormement la societat.
Allà vaig aprendre la major part del que sé sobre biologia molecular i enginyeria de proteïnes dels meus col·legues al laboratori dirigit per Jason Chin.
Com va ser la teva tornada a Espanya?
Vaig tornar del Regne Unit el 2019. Vaig aconseguir una plaça de professor assistent a l'IQS i vaig tornar amb la idea de muntar el meu grup. Els inicis no són fàcils en el sistema universitari espanyol. La investigació es valora, però cal fer-la en paral·lel a una alta càrrega docent.
...i el procés de creació del teu grup de recerca?
Vaig tenir la sort de comptar amb el suport del Dr. Salvador Borrós, cap del departament de Bioenginyeria i actual director de l'IQS, que em va donar un espai i que em va recolzar en molts aspectes, però al principi no tenia finançament. Vaig aconseguir una beca Marie Curie, cosa que em va permetre reduir la càrrega docent i disposar d'alguns fons per a la recerca. Després va arribar el meu primer estudiant de doctorat, però aleshores va arribar la pandèmia. Va ser un mal moment, perquè començàvem a tenir alguns resultats, però alhora va anar bé per poder pensar i redactar projectes en paral·lel a la docència virtual.
De fet, a l'any posterior a l'inici de la pandèmia, ens van adjudicar tots els projectes que vam sol·licitar. El finançament de la Fundació ”la Caixa” i del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats em va permetre començar a constituir el meu grup.
També et van concedir una Starting Grant de l'European Research Council (ERC) fa uns mesos. Enhorabona! De què tracta el teu projecte?
Sí, això va ser el novembre de l'any passat. I ara estem iniciant el projecte.
L'Ernest Giralt em va dir una vegada que una beca ERC hauria de ser el meu objectiu a l'inici de la meva carrera independent, perquè em permetria fer investigacions a una escala diferent (consta de1,5 milions d'euros en cinc anys). Aconseguir-la va ser un somni fet realitat.
La primera vegada que vaig presentar la meva sol·licitud amb un projecte “segur” no va funcionar. Així que la segona vegada vaig dir: "Ara ens tornarem bojos". Tenia una idea sobre un sistema de transport a través de la BBB que no té res a veure amb allò que s'ha fet fins ara.
l projecte és, sens dubte, alt risc i alt guany. Fins i tot si no aconseguim l'objectiu final, podem aprendre molt pel camí sobre com funciona el transport a través de la BBB. La idea és dissenyar proteïnes a la BBB per estudiar el transport de substàncies naturals i potencialment crear un nou sistema paral·lel per administrar medicaments.
...amb alguna condició particular en ment?
Aquesta estratègia podria aplicar-se a moltes condicions, però ens centrem principalment en els tumors cerebrals, tant metastàtics com a primaris... que tenen taxes de supervivència molt baixes.
Tornem al teu doctorat a l'IRB Barcelona. Quines records et venen d'aquesta època?
La meva experiència a l'IRB Barcelona va ser única. Els primers tres anys del meu doctorat van ser el període que probablement més he gaudit a la meva vida fins ara. Va ser realment gratificant.
Vaig confirmar la meva passió per la ciència. Vaig conèixer molta gent de qui encara sóc amic proper. Vaig conèixer el meu primer mentor Ernest Giralt. A més, era força introvertit, i l'IRB Barcelona em va ajudar a obrir-me, i em vaig involucrar al Consell d'Estudiants de Doctorat ia l'organització de simposis, entre d'altres activitats.
La meva experiència a l'IRB Barcelona em va permetre apreciar què es necessitava per construir una carrera científica.
Quina importància van tenir les activitats formatives en què vas participar quan eres estudiant de doctorat?
Vaig aprendre molt a les formacions. Crec que l'IRB Barcelona va ser pioner en les formacions per a aquest nivell de formació. A l'IQS ja hi ha un molt bon pla formatiu per a estudiants de doctorat, i estic fent servir la meva experiència a l'IRB Barcelona i a Cambridge per ajudar a promoure algunes activitats.
Recordant els teus estudis de doctorat, quin consell donaries als joves que es troben actualment en aquesta etapa?
Construir enllaços forts amb la comunitat. Això et pot ajudar a créixer i és el que et sosté en els mals moments. Si tens amics que estan passant pel mateix, us ajudarà a seguir endavant.
Com és la relació amb els teus alumnes?
M'encanta ser mentor. Encara trobo temps per ensenyar tècniques als estudiants al laboratori. M'agrada transmetre el meu entusiasme per la ciència, ajudar-los a planificar experiments i analitzar dades i, sobretot, ajudar-los a créixer com a persones i com a científics. També vull assegurar-me que es diverteixin. Vull replicar la meva pròpia experiència com a estudiant de doctorat!
Parla'ns del teu grup de recerca.
La Dra. Cristina Díaz, que també va fer el doctorat amb Ernest Giralt, va tornar a Barcelona després de 3 anys a Suïssa, i ara és postdoc al meu grup. També hi ha 3 estudiants de doctorat i diversos estudiants de màster i pregrau.
Al setembre s'hi incorporaran dos investigadors postdoctorals i cinc estudiants de doctorat més (3 d'ells finançats per l'ERC i els altres 2 a través de col·laboracions amb empreses).
On podem obtenir informació sobre les vacants del teu grup?
La informació és a la pàgina web del grup, a LinkedIn, a EURAXESS i a altres plataformes. I sempre estic en contacte amb la Sara Martorell de l'Oficina d'Alumni de l'IRB Barcelona per demanar ajuda amb la difusió de les ofertes de feina
De fet, el meu primer estudiant de doctorat, que em va ajudar a construir el laboratori des de zero, va obtenir la informació a través d'un contacte a l'IRB Barcelona. Així que el networking, sens dubte, funciona!
IRB Barcelona
L’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) treballa per aconseguir una vida lliure de malalties. Desenvolupa una recerca multidisciplinària d’excel·lència per curar el càncer i altres malalties vinculades a l'envelliment. Treballa establint col·laboracions amb la indústria farmacèutica i els principals hospitals per fer arribar els resultats de la recerca a la societat a través de la transferència de tecnologia, i du a terme diferents iniciatives de divulgació científica per mantenir un diàleg obert amb la ciutadania. L’IRB Barcelona és un centre internacional que acull al voltant de 400 investigadors de més de 30 nacionalitats. Reconegut com a Centre d'Excel·lència Severo Ochoa des de 2011, és un centre CERCA i membre del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST).