La Fundació ”la Caixa” aposta per l'aprenentatge automàtic per potenciar l'èxit de les immunoteràpies del càncer

La convocatòria CaixaResearch d’Investigació en Salut 2022 ha seleccionat 33 nous projectes biomèdics i de salut prometedors en centres d’investigació i universitats d’Espanya i Portugal, D’aquesta manera, la Fundació ”la Caixa” reafirma una vegada més el seu suport a projectes d’excel·lència que poden impactar de manera positiva en la salut dels ciutadans.

Amb aquesta finalitat, l’entitat dota amb un total de 23,1 milions d’euros aquests projectes —20 dels quals són espanyols, i 13, portuguesos—, que s’hauran de desenvolupar durant els tres anys vinents.

Un dels projectes finançats està liderat pel Dr. Fran Supek, investigador ICREA i cap del laboratori Genome Data Science de l'IRB Barcelona, i està orientat a cercar noves estratègies terapèutiques, utilitzant l'aprenentatge automàtic per millorar l'eficàcia de la immunoteràpia en el tractament del càncer. El projecte es durà a terme en col·laboració amb la Dra. Ana Janic a la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

Un altre dels projectes, en el qual participarà el laboratori de Genòmica Biomèdica, que dirigeix la investigadora ICREA Dra. Núria López-Bigas a l'IRB Barcelona, estarà coordinat pel Dr. José Javier Fuster al Centre Nacional d'Investigacions Cardiovasculars Carlos III – CNIC. El projecte se centrarà en la cerca de nous biomarcadors per a la progressió de la insuficiència cardíaca.

En aquesta edició s’ha premiat nou projectes liderats per investigadors de centres de recerca catalans, 3 d’ells de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) i un de cadascun dels centres següents: Institut d'Investigació contra la Leucèmia Josep Carreras; Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB Barcelona); Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR); Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa; Universitat Pompeu Fabra (UPF) i Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM-Hospital del Mar).

A més, diversos projectes dels 33 seleccionats compten amb participació catalana des dels següents centres: Centre de Regulació Genòmica (CRG); Fundació Privada per a la Recerca i la Docència Sant Joan de Déu; EMBL Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Fundació Lluita contra les Infeccions; Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries – IRTA; Institut d'Investigació Biomèdica de Girona, Universitat de Girona; i Fundació Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol (IGTP).

Entre els escollits hi ha projectes per aconseguir un nou tractament per a les encefalitis autoimmunes; analitzar com influeix la microbiota intestinal en la pèrdua de control de la ingesta a l'obesitat; esbrinar com modulen les cèl·lules tumorals el microambient que les envolta perquè els sigui favorable; i desenvolupar una nova nanotecnologia terapèutica per aturar la progressió del párkinson o regenerar el teixit cardíac després d'un infart, entre d'altres.

Una nova aproximació per potenciar l’èxit de les immunoteràpies del càncer

• Investigador principal: Fran Supek, de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB Barcelona)
• Projecte en consorci amb: Ana Janic, de la Universitat Pompeu Fabra (UPF)
• Subvenció: 998.900,50 euros

Tot i que la immunoteràpia ha suposat una autèntica revolució dels tractaments del càncer, només 2 de cada 10 pacients se’n beneficien. I continua sent un repte total identificar aquests pacients abans d’iniciar l’administració del tractament

En dona una pista el nombre de mutacions, que pot assenyalar si un determinat tumor és tractable amb immunoteràpia o no. Això suggereix que les proteïnes mutades poden ser detectades pel sistema immunitari. També se sap que les cèl·lules humanes tenen un mecanisme de vigilància que els permet silenciar l’expressió de proteïnes mutades.

En aquest projecte, els investigadors parteixen de la hipòtesi que, si apaguen aquest mecanisme de vigilància en les cèl·lules canceroses, es podrien activar moltes mutacions, cosa que, al seu torn, produiria més proteïnes mutades, les quals farien que el tumor fos visible per al sistema immunitari i tractable amb immunoteràpia.

Utilitzant models animals de càncer de pulmó i limfoma, intentaran provar aquesta hipòtesi. El seu objectiu és aplanar el camí per a futurs estudis que investiguin l’administració de fàrmacs inhibidors d’aquest mecanisme amb la finalitat de millorar la perspectiva de les immunoteràpies.

Identificant nous biomarcadors per a la progressió de la insuficiència cardíaca

• Investigador principal: José Javier Fuster, del Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares Carlos III - CNIC
• Projecte en consorci amb: Nuria Lopez-Bigas, ICREA - Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona); Antoni Bayés Genís, de la Fundació Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol (IGTP); Domingo Andrés Pascual Figal, de la Fundación para la Formación e Investigación Sanitarias de la Región de Murcia; i Manel Esteller Badosa, de la Fundació Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (Institut Josep Carreras)
• Subvenció: 998.043,28 euros

Fins fa poc, es considerava que l’adquisició de mutacions en les cèl·lules mare que donen origen a les cèl·lules sanguínies només era rellevant per al càncer. No obstant això, cada vegada hi ha més evidències que indiquen que és també una marca distintiva de l’envelliment. De fet, diversos estudis duts a terme en humans han demostrat que les persones que tenen unes mutacions determinades en les cèl·lules sanguínies, un fenomen anomenat hematopoesi clonal, presenten altes taxes de mortalitat a causa, fonamentalment, de la malaltia cardiovascular.

En aquest sentit, s’ha vist que hi ha una relació entre aquestes mutacions i el desenvolupament d’insuficiència cardíaca, patologia en la qual el cor no bombeja la sang de manera eficient.

El projecte col·laboratiu MyoClonal combinarà estudis en humans i en ratolins amb l’objectiu de comprendre millor la rellevància de l’hematopoesi clonal en la malaltia cardiovascular. Els investigadors estudiaran en profunditat l’efecte de diferents mutacions adquirides en cèl·lules sanguínies sobre la insuficiència cardíaca. El coneixement que generin permetrà tractar millor els pacients amb aquesta patologia, els quals acostumen a requerir hospitalitzacions freqüents i presenten un risc elevat de mort.