Vés al contingut

Dia Mundial contra el Càncer 2024: El més destacat de la investigació oncològica de l'IRB Barcelona

Images

Contact

Imatge
Section Head of Communication & Outreach
Tel.+34 93 40 37255

Avui és el Dia Mundial contra el Càncer, un dia internacional que es commemora cada 4 de febrer i que té com a objectiu conscienciar sobre el càncer i fomentar els esforços dedicats a la seva investigació, prevenció, detecció i tractament.

A l'IRB Barcelona estem compromesos amb una societat lliure de malalties. La nostra missió és fer recerca multidisciplinària d'excel·lència per oferir solucions pioneres a necessitats mèdiques no resoltes en càncer i altres malalties associades a l'envelliment.

Alineats amb aquesta missió, ens complau compartir alguns dels darrers avenços realitzats per la nostra comunitat investigadora.
 

 

La metàstasi al càncer de mama i la proteïna MAF

Un equip d'investigadors liderat pel Dr. Roger Gomis ha desxifrat el paper de la proteïna MAF a la metàstasi del càncer de mama. En concret, ha descobert que aquesta proteïna interactua amb el receptor d'estrògens, cosa que indueix un canvi a l'estructura de l'ADN i activa gens que promouen la metàstasi.

Aquest treball, publicat a la revista Nature Cell Biology, podria obrir noves vies per a tractaments específics contra la metàstasi en el càncer de mama.

 

 

 

Nanorobots per atacar tumors de bufeta

Un equip de l'IRB Barcelona ha participat en un estudi amb l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i CICbiomagune, mitjançant el qual s'han desenvolupat nanorobots capaços de reduir significativament la mida dels tumors de bufeta. La contribució de la Plataforma de Microscòpia Digital Avançada de l'IRB Barcelona, liderada per Julien Colombelli, ha estat clau en el projecte.

En els experiments duts a terme en aquest treball, publicat a Nature Nanotechnology, els nanorobots van aconseguir una reducció del 90% de la mida dels tumors de veiga, fet que suposa un prometedor avenç en el camí cap a teràpies més dirigides i menys invasives.
 

 

 

Un nou enfocament per abordar el càncer de pròstata

Un equip liderat pel Dr. Xavier Salvatella i el Dr. Antoni Riera en col·laboració amb l’Institut Max Planck de Genètica Molecular i BC Cancer, ha revelat un enfocament innovador per abordar el càncer de pròstata mitjançant la inhibició del receptor d'andrògens, un factor de transcripció clau en aquesta malaltia.

Aquesta investigació va establir les bases per a la creació de Nuage Therapeutics, una empresa biotecnològica fundada el 2021 per investigadors de l'IRB Barcelona, ​​juntament amb ICREA, que se centra a desenvolupar tractaments per a malalties difícils de tractar, utilitzant el seu enfocament innovador basat en la formació de condensats moleculars.

 

 

 

Immunoteràpia per potenciar l'eficàcia de la quimioteràpia

Un equip científic ha identificat un mecanisme que permet les cèl·lules senescents, que s'originen com a conseqüència dels tractaments quimioterapèutics, sobreviure dins dels tumors.

En aquest estudi, publicat a la revista Nature Cancer i dirigit pel Dr. Manuel Serrano, ha demostrat que les cèl·lules senescents activen la proteïna PD-L2 per evadir el sistema immunitari i recluten cèl·lules supressores, creant un entorn que afavoreix el creixement del tumor i limita l'eficàcia de la quimioteràpia.

En models animals, una nova immunoteràpia que bloqueja PD-L2 ha demostrat millorar l'eficàcia de la quimioteràpia, cosa que obre la possibilitat de considerar aquest inhibidor com un complement en el tractament del càncer.
 

 

 

Diferències individuals en els riscos de mutació de l'ADN

Investigadors de l'equip del Dr. Fran Supek han dut a terme un estudi revelador en què han identificat 13 patrons genòmics diferents en els riscos de mutació entre individus.

Publicat a Nature Cancer, aquest treball se centra a entendre les diferències en la susceptibilitat a les mutacions, desvetllant que la proliferació cel·lular i alteracions en gens supressors de tumors essencials, com TP53 i RB1, estan correlacionades amb canvis en els riscos de mutació cromosòmica.

L'estudi aporta un coneixement més profund sobre com el risc de mutació varia entre individus, cosa que podria tenir un impacte significatiu en la personalització dels tractaments per al càncer.
 

 

 

La comunicació entre cèl·lules en el càncer de pàncrees

Un estudi co-liderat per la Dra. Direna Alonso-Curbelo juntament amb investigadors de l'Sloan Kettering Institute ha desvetllat patrons epigenètics anòmals en cèl·lules precursores del càncer de pàncrees.

El treball, publicat a la revista Science, revela que les cèl·lules amb mutacions a l'oncogè KRAS, que, sovint, és el causant del càncer de pàncrees, exhibeixen una plasticitat cel·lular que es veu potenciada per la inflamació tissular, generant una comunicació ampliada amb el seu entorn.

Aquesta investigació ofereix noves perspectives per a possibles intervencions terapèutiques en fases primerenques del càncer de pàncrees.
 

 

 

Un fàrmac per a malalties cardíaques millora els tractaments per al melanoma

Un equip del laboratori dirigit pel Dr. Salvador Aznar-Benitah, juntament amb científics de Navarrabiomed i de l'Institut de Neurociències CSIC-UMH, ha publicat a Nature Metabolism un estudi que revela que l‟aplicació d'un fàrmac utilitzat en el tractament d‟afeccions cardíaques millora l'eficàcia de les teràpies existents per al melanoma en ratolins.

Aquest estudi multidisciplinari aborda la resistència a les teràpies dirigides i destaca la possibilitat de futurs assaigs clínics per validar l’acció d’aquest fàrmac en pacients de melanoma.
 


 

Superar la resistència als degradadors de proteïnes

Els degradadors de proteïnes utilitzen la maquinària de degradació de les cèl·lules per eliminar proteïnes amb interès terapèutic i constitueixen un enfocament innovador per atacar malalties que fins ara es consideraven no abordables farmacològicament.

Un equip científic liderat per la Dra. Cristina Mayor-Ruiz ha identificat un fàrmac prometedor que és capaç de matar de manera selectiva les cèl·lules resistents als degradadors de proteïnes i n'han desvetllat el funcionament, cosa que ofereix esperances per superar aquesta resistència.

Aquesta investigació aporta nous coneixements sobre una vulnerabilitat essencial de les cèl·lules resistents, i ofereix coneixements potencials que podrien ser útils per a futurs tractaments del càncer.
 

 


Inestabilitat cromosòmica: Un vincle revelador amb la invasivitat de les cèl·lules cancerígenes

El laboratorio liderado por el Dr. Marco Milán ha realizado un estudio revelador sobre la relación entre la inestabilidad cromosómica en células cancerígenas y la promoción de la invasividad. 

Este trabajo, realizado en la mosca Drosophila, amplía la comprensión de la biología del cáncer y su relación con la inestabilidad cromosómica, un fenómeno común en tumores sólidos que se vincula a la propagación agresiva del cáncer.


Cadascun d'aquests descobriments aporta nous i valuosos coneixements que milloren la nostra comprensió del càncer, alhora que obren noves perspectives per al desenvolupament de tractaments més efectius i personalitzats.

El nostre compromís cerca entendre a fons la complexitat d'aquesta malaltia, així com traduir aquests coneixements en estratègies terapèutiques innovadores. D'aquesta manera, aspirem a millorar la qualitat de vida dels pacients afectats pel càncer i també a contribuir al progrés cap a una societat on les malalties relacionades amb el càncer siguin cada cop menys prevalents i més tractables.
 

IRB Barcelona

L’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) treballa per aconseguir una vida lliure de malalties. Desenvolupa una recerca multidisciplinària d’excel·lència per curar el càncer i altres malalties vinculades a l'envelliment. Treballa establint col·laboracions amb la indústria farmacèutica i els principals hospitals per fer arribar els resultats de la recerca a la societat a través de la transferència de tecnologia, i du a terme diferents iniciatives de divulgació científica per mantenir un diàleg obert amb la ciutadania. L’IRB Barcelona és un centre internacional que acull al voltant de 400 investigadors de més de 30 nacionalitats. Reconegut com a Centre d'Excel·lència Severo Ochoa des de 2011, és un centre CERCA i membre del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST).