Els biòlegs estructurals reivindiquen el potencial de la seva disciplina per extreure informació de qualitat al "big data"

De les dades massives obtingudes d'anàlisi genòmics als detalls més íntims de les proteïnes individuals. És el viatge que proposa l'IRB Barcelona als científics experts convidats aquesta setmana a participar a la Conferència Barcelona Biomed "Dels genomes a les estructures: mirant al "big data" des d'una perspectiva atòmica", organitzada per l'Institut de Recerca biomèdica (IRB Barcelona) i la Fundació BBVA. La reunió, la 29ena d'aquesta sèrie de format think tank, se celebra des d'avui 28 al 30 de novembre a l'Institut d'Estudis Catalans, a Barcelona.

Entre els convidats figuren experts mundials en biologia estructural com la cristal·lògrafa del Weizmann Institute of Science Ada E. Yonath, premi Nobel el 2009 en reconeixement al seu treball en la determinació de l'estructura del ribosoma, o Hartmut Oschkinat, reconegut científic i expert en la determinació d'estructures de proteïnes mitjançant NMR de l'Institut de Farmacologia Molecular Leibniz, de Berlín.  

Es tracta de 22 experts amb especialitats complementàries, entre els quals destaquen també un dels pioners de la bioinformàtica Chris Sander, de l'Institut Dana Farber a Boston o un dels grans bioinformàtics espanyols, Alfonso Valencia, del CNIO a Madrid. També hi ha metges investigadors com Elías Campo, de l'Hospital Clínic de Barcelona, ​​que ha participat en estudis on s'ha espremut al màxim la informació de "big data" per identificar mutacions recurrents en pacients amb limfomes.

"Les anàlisis genòmiques estan aportat tanta informació que ens desborda. Hi ha molta informació i desinformació ", opina Maria Macias, investigadora ICREA de l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), biòloga estructural i co-organitzadora del congrés amb Oschkinat. Segons Macias, ha arribat el moment de "dissenyar junts, nosaltres, bioinformàtics, estadístics i experts en les més variades disciplines i tècniques, projectes que ordenin, cataloguin i ens permetin obtenir coneixement d'aquestes "col·leccions" de dades. Ara comença la part més emocionant del procés i és una sort disposar d'aquesta varietat de dades tan tremenda", assenyala.

Del “big data” al “big knowledge”

"L’atresorament de dades no ens aclarirà les coses, perquè més no vol dir millor", exposa Macias. Per a aquesta científica, la biologia estructural podria aportar informació sobre estructures de proteïnes amb mutacions i ajudar a entendre millor el que passa a nivell molecular per poder obtenir resultats que puguin ser aplicables. Les mutacions en proteïnes no sempre signifiquen malaltia i de vegades poden pal·liar els efectes d'altres mutacions.

"Gairebé no tenim detalls atòmics de proteïnes amb mutacions però per començar a resoldre-les, primer hem de posar-nos d'acord amb altres especialistes en quines proteïnes poden tenir molt d'interès o quines mutacions són importants escometre. Per això, necessitem parlar i posar en comú les nostres diferents especialitats i aquesta reunió és un primer pas", argumenta.

Oschkinat i Macias reuneixen a més de bioformàtics, biomatemàtics, metges i biòlegs estructurals, a experts en metabolòmica, proteòmica i desenvolupadors de les tècniques de resolució atòmica -"els que escriuen el "state of the art" no els que el fan servir", puntualitza Macias- en ressonància magnètica nuclear, cristal·lografia, espectrometria de masses o microscòpia electrònica d'alta resolució. El seu treball el realitzen en centres punters de França, Suïssa, Holanda, Canadà, Alemanya, Gran Bretanya, Estats Units i Japó.

(Llistat de científics convidats:

https://www.irbbarcelona.org/sites/default/files/conferences/2016/11/poster_genomes.pdf)

Ada E. Yonath i les dones en ciència

Aquesta dilluns a les 16:50, Ada E. Yonath presidirà, en el mateix IEC, una taula de debat sobre dones en la ciència, que a més d'estar oberta als 150 inscrits a la Conferència BioMed, també serà d’accés lliure per a públic interessat.

En el debat (en anglès) hi participaran al costat de Yonath (1939), Maria Macias (1964), Camille Stephan-Otto Attolini (1978), doctora en biomatemátiques i líder de la plataforma de bioinformàtica i bioestadística de l'IRB Barcelona, ​​Hartmut Oschkinat (1957), Elías Campo (1955) i Alfonso Valencia (1959).

Homes i dones de diferents generacions, trajectòries i perspectives que opinaran perquè és crucial que hi hagi més dones en ciència i com es podria ajustar el desequilibri actual.