Una conversa amb el Dr. Francisco Barriga: el viatge d'un estudiant de doctorat de l'IRB Barcelona a Group Leader al VHIO

Nascut el 1983 a Washington DC (Estats Units), el Dr. Francisco Barriga va fer els seus estudis a Xile, llicenciant-se en Bioquímica a la Pontificia Universidad Católica de Chile el 2008. Va ser un dels estudiants del primer programa de doctorat internacional de l'IRB Barcelona/ "la Caixa", al qual es va incorporar aquell mateix any. Després de doctorar-se el 2013, va passar dos anys més a l’IRB Barcelona com a investigador postdoctoral, abans d'anar al Memorial Sloan Kettering Cancer Center, a Nova York (Estats Units) per fer-hi una estada de sis anys, també com a investigador postdoctoral.

Al gener de 2023, va tornar a Barcelona per ocupar el lloc de Group Leader del Grup d'Enginyeria del Genoma del Càncer a l’Institut d'Oncologia de Vall d’Hebron (VHIO). Ha obtingut una prestigiosa beca ERC Starting Grant, així com altres projectes de finançament per part de l'Agència Estatal d’Investigació (Projecte de Generació de Coneixement, un ajut Ramon y Cajal i un Consolidación Investigadora).

Conversem amb ell per conèixer la història del seu viatge des del seu doctorat a l'IRB Barcelona fins a la creació i lideratge del seu grup de recerca.

"Al meu parer, l'IRB Barcelona en aquest moment es troba en una posició realment sòlida per esdevenir un dels millors centres de recerca biomèdica d'Europa".

Què se sent en tornar a Barcelona?

Estic emocionat de tornar! Barcelona és casa meva, tant a nivell personal com científic. Ha estat un veritable plaer reconnectar amb els meus antics companys i posar en marxa el meu grup en el context de la vibrant comunitat biomèdica de Barcelona.

Explica'ns com es va crear el teu laboratori.

Estava finalitzant la meva estada postdoctoral al laboratori de Scott Lowe al Memorial Sloan Kettering Cancer Center, i en cerca activa de feina als Estats Units i a Barcelona. Vaig sol·licitar una ERC Starting Grant (que té un límit de 7 anys a partir de la data de defensa de la tesi) i, enmig de la meva cerca, l'European Research Council (ERC) em va notificar que la meva beca havia prosperat. Vaig tenir molta sort d'aconseguir-la, i això és un gran començament per al meu laboratori!

La comunitat científica i clínica del VHIO és excepcional, i estic entusiasmat per poder aprendre'n i contribuir-hi per ajudar a millorar l'atenció als pacients. Pel que fa al meu grup, el laboratori actualment està format per un director de laboratori, un investigador postdoctoral, un tècnic i dos estudiants (i, a més, som un grup divers, amb representació de cinc països). Tot i que encara que és aviat, estic molt content de com ha començat el grup!

A què es dedica el teu grup de recerca?

El nostre grup se centra en la modelització de les alteracions del nombre de còpies d'ADN a gran escala. Un tumor que perd o guanya una gran quantitat de gens és molt recurrent, i els seus canvis s'observen amb patrons específics del càncer, cosa que recolza la idea que se seleccionen pels efectes que tenen sobre els tumors. Tanmateix, desconeixem els efectes que aquests canvis genètics exerceixen en les cèl·lules canceroses, i això afecta la nostra capacitat per atacar aquestes cèl·lules.

Ens hem adonat que, com més tumors analitzem, més patrons es revelen. I, tot que no tots els tumors són iguals, tampoc tots els tumors són únics: hi ha molts esdeveniments genètics que afecten una gran fracció dels tumors. Per exemple, alguns dels que estem estudiant afecten el 20% de tots els tipus de càncer.

Tot i això, encara es desconeix com funcionen aquestes alteracions, per això, durant el meu postdoctorat al laboratori de Scott Lowe, vaig desenvolupar un mètode denominat "MACHETE" ("Molecular Alteration of Chromosomes with Engineered Tandem Elements") per identificar, per exemple, què passaria amb un tumor si les cèl·lules perdessin una gran regió d'ADN.

El nostre laboratori es dedica a la investigació del càncer de pàncrees, però els mètodes que fer servir es poden aplicar a tot tipus de tumors.

Com va sorgir el teu interès pel càncer?

Va començar a una edat molt primerenca i es va inspirar, en gran mesura, gràcies al meu pare, que és oncòleg pediàtric. Créixer envoltat del seu treball em va portar a seguir un camí on podia contribuir a la manera com s'entén i es tracta el càncer, i en el qual vaig decidir que la recerca fonamental és l'àmbit en què volia dirigir els meus esforços. 

Després de graduar-me en Bioquímica a Xile, vaig saber que havia d'anar a un altre lloc per continuar amb la meva carrera en la investigació del càncer. Amb aquest objectiu, vaig fer el doctorat al grup del Dr. Eduard Batlle, a l'IRB Barcelona, ​​on vaig aprendre la professió d'investigador en biomedicina.

A l'IRB Barcelona vaig aprendre molt sobre les cèl·lules mare i l'heterogeneïtat de l'estat cel·lular. Amb això em refereixo al fet que les cèl·lules genèticament idèntiques es poden comportar de manera molt diferent. Sabem que això és una gran part de per què els tumors no responen a les teràpies. Tot i això, l'altra gran part de per què no responen és degut al fet que són genèticament diferents. Aquest fet em va portar a canviar de camp per a la meva investigació postdoctoral.

Basan-te en l'experiència que vas viure als Estats Units, diries que la ciència s'hi fa de manera diferent?

Totalment. És increïblement ràpida, i el gran volum i qualitat dels laboratoris és impressionant! A nivell personal, a Barcelona vaig aprendre els fonaments de com ser un investigador en biomedicina, i als Estats Units no només vaig ampliar la meva base de coneixements, sinó que, com a investigador postdoctoral, també vaig aprendre les habilitats necessàries per crear (i espero tenir èxit amb això!) un grup independent.

"Em va encantar saber que m'havien admès per fer el doctorat al laboratori d'Eduard Batlle. Recordo que el meu primer dia al laboratori va ser l'1 de setembre del 2008, i vaig sentir que alguna cosa important començava a la meva vida. Per sort, així va ser!"

Tornant a la teva experiència de doctorat, com vas arribar a l'IRB Barcelona?

El meu viatge a l'IRB Barcelona va ser interessant. Com vaig esmentar, sempre vaig saber que me n'aniria de Xile per estudiar el càncer. La gran oportunitat va arribar el 2006, quan vaig conèixer el Dr. Joan Guinovart (primer director de l'IRB Barcelona) a una reunió de la Societat Xilena de Bioquímica i Biologia Molecular. En Joan va esmentar que acabaven d'inaugurar un nou institut de recerca a Barcelona, ​​centrat en la investigació biomèdica.

Durant una visita a Barcelona aquest estiu, vaig contactar amb el Joan, que em va convidar a visitar l'Institut. Allí vaig conèixer el Dr. Eduard Batlle i el Dr. Roger Gomis. L'IRB Barcelona es trobava als seus inicis, i en aquell moment l'Eduard i en Roger eren els únics IP del Programa de Càncer. Com han canviat les coses!

Posteriorment vaig sol·licitar una beca del programa de doctorat internacional de l'IRB Barcelona/ "la Caixa". El març del 2008, vaig anar a una entrevista a l'IRB Barcelona i em va encantar saber que m'havien admès per fer el doctorat al laboratori d'Eduard Batlle. Recordo que el meu primer dia al laboratori va ser l'1 de setembre del 2008, i vaig sentir que alguna cosa important començava a la meva vida. Per sort, així va ser!".

Quin consell donaries als estudiants de doctorat?

Aquest és el moment de la teva carrera en què perfecciones les teves habilitats, identifiques problemes, generes enfocaments experimentals per resoldre'ls i aprens a ser científic. Sens dubte, hauries de gaudir-ne, però no és com passejar pel parc. Ampliar els límits del coneixement constitueix un repte. Gaudeix-ne, però tingues en compte que tot el que estàs fent t'ajuda a crear un marc extremadament poderós per a la teva manera de pensar i de resoldre problemes, una habilitat que té una aplicabilitat molt àmplia.

Pel que fa als membres del teu laboratori, quin tipus d'Investigador Principal (IP) et consideres?

La meva experiència ha definit el tipus d'IP que sóc. A la meva primera reunió de laboratori vaig entregar a l'equip un manual que vaig escriure sobre la cultura de laboratori que vull que tinguem. S'hi estableixen les meves responsabilitats com a mentor (suport, supervisió, beques, foment d'un bon ambient al laboratori, etc.), així com les seves responsabilitats com a membres del laboratori (curiositat, compromís amb els seus projectes, treball en equip, etc.).

En la meva experiència, la meva millor feina sempre es produeix quan m'ho estic passant bé. En aquest sentit, vull construir un lloc segur, on les persones puguin fer la seva carrera i gaudir-ne.

Atès que el meu objectiu sempre ha estat liderar el meu propi grup, he tingut molt de temps per reflexionar sobre què significa per a mi convertir-me en IP. Tinc la llibertat de fer preguntes científiques que m'intriguen i també puc capacitar la propera generació de científics. Aquestes són responsabilitats que em prenc molt de debò.

Què opines sobre les opcions que hi ha més enllà de la poiata respecte al les possibiltats en el món acadèmic?

En acabar el doctorat em van fer una oferta del sector industrial, però com que el que realment m'agradava era la investigació acadèmica, volia veure si podia aconseguir un lloc que s'ajustés al que volia aconseguir. També és cert que, una vegada que deixes la el sector acadèmic, és molt difícil tornar-hi. Com he comentat, es tracta d'una elecció molt personal, i tinc molts companys amb carreres satisfactòries al sector de la indústria i a altres activitats fora de l'àmbit acadèmic.

En qualsevol cas, els qui romanem al món acadèmic som casos atípics, i hem de conscienciar els estudiants sobre totes les altres oportunitats disponibles per a les persones que compten amb un doctorat.

El meu consell és que si realment creus que un lloc acadèmic és per a tu, fes-ho! I, malgrat totes les dificultats, és una feina fantàstica i compta amb una comunitat extraordinària. Estàs envoltat per persones brillants de tots els racons del món, tens converses increïblement estimulants sobre qüestions importants i gaudeixes d'una llibertat que poques vegades es troba en altres llocs.

Quina és la teva relació amb IRB Barcelona i com visualitzes el teu futur?

Visito l'IRB Barcelona almenys una vegada al mes, ja que tinc col·laboracions contínues a l'Institut, i també molts bons amics que hi treballen. M'agrada posar-me al dia amb ells i parlar de com podríem resoldre plegats diferents qüestions.

Al meu parer, l'IRB Barcelona es troba ara mateix en una posició realment sòlida per convertir-se en un dels millors centres de recerca biomèdica d'Europa. Crec que hauríem de començar a construir xarxes més grans que incloguin totes les institucions de recerca de Barcelona perquè ens complementem molt bé.