Images
Contact
Tinc 41 anys. Vaig néixer el 1981. Em vaig llicenciar en Bioquímica a la Universitat de Barcelona el 2003 i vaig fer el doctorat a l'IRB Barcelona el 2008.
Vaig passar 13 anys als Estats Units. Després d'un període com a investigador postdoctoral a la Universitat de Boston, vaig passar a ser membre júnior (Instructor) a la mateixa universitat, on vaig rebre el Premi Evans Center Fellow (2013) i la meva primera beca pilot com a Investigador Principal al Boston Nutrition of Obesity Research Center (BNORC), finançada pel National Institutes of Health (NIH).
El 2015, vaig acceptar una oferta de la Universitat de Califòrnia-Los Angeles (UCLA) per muntar el meu laboratori a la David Geffen School of Medicine, començant com a Professor Assistent i posteriorment ascendint a Professor Associat. El 2017, vaig rebre el Premi IRB Barcelona Alumni Excellence Award. Recentment m'he traslladat a Barcelona.
El meu doctorat a l'IRB Barcelona va establir les bases per a una carrera dedicada als mitocondris, les “centrals elèctriques” de les cèl·lules.
Què et va dur a fer el doctorat a l'IRB Barcelona?
En primer lloc, vaig obtenir una beca de col·laboració per treballar amb el Dr. Joan Guinovart mentre feia la carrera de Bioquímica entre el 2002 i el 2003. Aquest va ser el meu primer contacte amb el Parc Científic de Barcelona i l'IRB Barcelona, que es trobava en els seus inicis.
Vaig pensar en fer el doctorat sota la supervisió del Dr. Joan Guinovart, però aquell mateix any el Dr. Antonio Zorzano va impartir un seminari en una de les classes sobre el descobriment d'un gen que modulava la dinàmica mitocondrial, i aquest va ser el moment determinant. M'hi vaig enganxar. Quan vaig acabar la carrera el juny de 2003, li vaig preguntar al Dr. Zorzano si podia treballar al seu laboratori durant l'estiu i després vaig sol·licitar una beca per fer el doctorat al seu grup.
Quin és el focus de la teva investigació?
Ha estat i continua sent la fisiologia i la dinàmica mitocondrial. El meu doctorat a l'IRB Barcelona va establir les bases per a una carrera dedicada als mitocondris, les “centrals elèctriques” de les cèl·lules.
Què et porta de tornada a Barcelona?
Vaig tornar al gener d'aquest any per ocupar una plaça de Científic Titular al Departament de Biologia Cel·lular de l'Institut de Biologia Molecular de Barcelona (IBMB-CSIC). El meu nou grup es diu “Mitocondries, Redox i Malalties Metabòliques”.
Hi ha qui podria estar desconcertat davant de la teva decisió de deixar el teu lloc a UCLA.
El meu nou lloc al IBMB-CSIC és una gran oportunitat tant des del punt de vista professional com personal. Estava en un lloc excel·lent als Estats Units. Havia aconseguit una càtedra auxiliar i posterioment vaig ser ascendit a Professor Associat per vot unànime. Però la família significa molt per a mi. Tinc dos fills petits i aquesta mudança els permet tenir més contacte amb els seus avis i amb la resta de la família.
Pel que fa al finançament, com creus que t'ajudarà la teva experiència als Estats Units?
Els Estats Units són un país molt competitiu.
M'he adonat que la comunicació a la ciència és gairebé tan important com la ciència mateixa. Una mala idea ben comunicada pot tenir més possibilitats d'obtenir finançament que una idea fantàstica mal comunicada. Quan ets IP, aquesta és una de les lliçons més importants.
Digue'ns una habilitat essencial que valores després del temps que has passat fora d'Espanya.
La capacitat de tenir vista d'ocell per poder visualitzar un projecte. Aquesta qualitat et permet allunyar-te i veure el panorama general, en lloc de quedar-te encallat als petits detalls. Aquesta visió serveix d'ajuda a l'hora de comunicar la ciència als organismes de finançament, per exemple.
Els estudiants de doctorat de l'IRB Barcelona tenen ara accés a cursos de lideratge i de comunicació científica, entre d'altres. Què en penses? Pots fer alguna reflexió sobre com funcionen les coses als Estats Units?
Això és fantàstic. Estic totalment a favor daquestes activitats. Pel que fa als programes de doctorat als EUA, alguns ensenyen als estudiants com ara escriure una proposta de subvenció per al National Institutes of Heath (NIH).
Estan pensats per pensar com comunicar la seva ciència. A més, quan presenten les vostres propostes de tesi, tenen una pàgina d'objectius específics, igual que el formulari de proposta de NIH, i així els estudiants aprenen a comunicar-se d'aquesta manera.
Tota aquesta formació fa que el sector de la investigació dels Estats Units sigui molt competitiu. Així, per exemple, de cada 100 propostes, 50 són excel·lents des del punt de vista científic, i potser només 10 arribaran a financiar-se. Així que és realment una loteria ser beneficiari duna d'aquestes 10 subvencions. Vist així, al final del dia, la persona que rep els diners és la persona que millor comunica la ciència.
En tornar a visitar l'IRB Barcelona, què és el que més t'ha sorprès?
Les plataformes científiques. Als EUA és habitual que cada laboratori tingui els seus propis equips i que aquests es dupliquin. En canvi, el sistema dona servei a tota la comunitat de l'IRB Barcelona i permet optimitzar els recursos.
És genial poder comptar amb personal intern que estigui al corrent dels últims avenços. I encara millor és la notícia que com a alumni de l'IRB Barcelona puc tenir descomptes en aquests serveis! Això és genial i molt generós.
Què penses sobre la cultura de fundraising que hi ha fora d'Espanya?
A la majoria dels països anglosaxons hi ha molta filantropia, i això marca una gran diferència pel que fa a la recerca. Per exemple, a UCLA, era normal que els donants privats i els pacients amb grans recursos econòmics donessin centenars de milers (i fins i tot milions) de dòlars.
D'altra banda, el fet d'estar a prop d'un hospital també contribueix a la recaptació de fons, ja que de vegades els pacients parlen amb els metges sobre les necessitats que tenen per avançar en nous tractaments, i alguns d'aquests pacients tenen mitjans que els permeten fer grans donacions.
Recordo que vaig obtenir una beca a UCLA que estava finançada per donants privats, i el projecte havia de servir per enfortir les relacions entre investigadors bàsics i clínics. Aquesta és una manera d'apropar-se a l'entorn clínic.
Pots dir-nos un exemple d'un gran desafiament a què s'enfronta la comunitat científica?
El treball en equip. En aquest sentit, el COVID ha accelerat les coses, desviant el protagonisme de les celebritats científiques i reduint l'individualisme. Aquest és un desafiament per a la societat en conjunt.
Una paraula clau.
Col·laboració.
Després d'uns anys fora del país, quina és la teva percepció sobre l'ecosistema de recerca biomèdica a Barcelona actualment?
Hi ha més start-ups i empreses biotecnològiques i més cultura emprenedora. Tot va en la direcció correcta i s'han fet grans millores, però altres països han crescut més ràpidament perquè inverteixen més. Quan la competència és tan alta, els diners marquen la diferència.
Tens pensat col·laborar amb IRB Barcelona?
Sí, m'agradaria assistir als seminaris de l'IRB Barcelona i descobrir què s'hi està fent i explorar oportunitats de col·laboració amb la comunitat.
IRB Barcelona
L’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) treballa per aconseguir una vida lliure de malalties. Desenvolupa una recerca multidisciplinària d’excel·lència per curar el càncer i altres malalties vinculades a l'envelliment. Treballa establint col·laboracions amb la indústria farmacèutica i els principals hospitals per fer arribar els resultats de la recerca a la societat a través de la transferència de tecnologia, i du a terme diferents iniciatives de divulgació científica per mantenir un diàleg obert amb la ciutadania. L’IRB Barcelona és un centre internacional que acull al voltant de 400 investigadors de més de 30 nacionalitats. Reconegut com a Centre d'Excel·lència Severo Ochoa des de 2011, és un centre CERCA i membre del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST).
