Carreres IRB Barcelona alumni: Treballar en el sector farmacèutic. Entrevistem Duarte Mesquita.

"Treballar en el sector farmacèutic va ser una decisió progressiva, no una cosa que hagués imaginat des del principi".

Duarte Mesquita (Lisboa, 1981) es va unir el 2006 al Laboratori de Desenvolupament i Morfogènesi de Drosophila de l'IRB Barcelona per fer-hi el seu projecte final de grau en Enginyeria Biotècnica, sota la supervisió de Jordi Casanova i de Sofia Araújo (ara també alumni de l' IRB Barcelona). Després de fer un Màster en Genètica, va decidir tornar a l'IRB Barcelona per continuar amb els seus estudis de doctorat, aquest cop al Laboratori de Control de Desenvolupament i Creixement, dirigit per Marco Milán. Posteriorment, Duarte va obtenir una beca postdoctoral EMBO al Chronic Diseases Research Center (CEDOC) de Lisboa, posició que va combinar amb el de professor a la Facultat de Ciències Mèdiques de la Universitat NOVA de Lisboa, mentre realitzava un Màster en Medicina Farmacèutica al Universidade Aveiro.

Durant el temps que va estar a l'IRB Barcelona, Duarte va formar part del PhD Students Council, sent un dels organitzadors del primer PhD Students Symposium ( "The Architecture of Life"). Des de 2014, ha estat treballant en el sector farmacèutic, primer a Novartis i, des de 2018, a Sanofi Genzyme (Lisboa), on actualment ocupa el lloc d'assessor mèdic en immunologia i oncologia. 

Alguna vegada et vas imaginar treballant en el sector farmacèutic?

A l'inici de la meva carrera, vaig arribar a Barcelona atret per la idea de viure a l'estranger i també per comprovar si m'agradava la investigació... i em va encantar! Després, mentre feia el doctorat, vaig assistir a moltes formacions complementàries, gairebé sempre organitzades per l'IRB Barcelona, i ho vaig fer d'alguna manera per pensar en què fer a continuació. Recordo que en aquells anys va néixer el meu primer fill a Barcelona. L'elecció de fer un postdoc després de completar el doctorat va ser probablement l'opció més "fàcil", en el sentit que aquest és el camí "natural" que moltes persones escullen en aquell moment. 

Quan el meu segon fill estava en camí, vaig considerar la idea de començar una formació més completa, i vaig triar la medicina farmacèutica. Aquesta disciplina aporta una perspectiva que cobreix àrees com els estudis preclínics, els estudis clínics i el mercat. El networking em va obrir les portes a una oportunitat laboral a Novartis. Per tant, treballar en el sector farmacèutic va ser una decisió progressiva, no una cosa que hagués imaginat a el principi.

Parla'ns de la teva feina actual a Sanofi Genzyme.

Sanofi és una gran multinacional amb una estructura complexa i moltes unitats de negoci. Sanofi Genzyme en particular és la franquícia més innovadora de la companyia. La meva funció general és donar suport als negocis interns amb els meus coneixements científics i, en concret, ajudar els metges a comprendre la ciència que hi ha darrere dels medicaments farmacològics.

Els metges han de lidiar amb una gran quantitat de patologies i conèixer molts medicaments per tractar-los, però sovint no tenen temps per aprendre més sobre ells. Cal establir una relació amb els metges que estigui basada en la confiança i en la imparcialitat. Aquesta és una de les poques àrees que no té res a veure amb el costat "comercial" de l'empresa.

"L'IRB Barcelona ha estat gratificant en molts sentits: va ser la meva primera experiència professional, vaig gaudir del seu entorn multidisciplinari, multicultural i internacional, i la formació complementària que hi vaig fer em va ser de gran utilitat".

A nivell professional, com creus que l’IRB Barcelona va contribuir a la teva etapa professional actual?

L'IRB Barcelona ha estat gratificant en molts sentits. En primer lloc, aquesta va ser la meva primera experiència professional; en segon lloc, vaig gaudir del seu entorn multidisciplinari, multicultural i internacional; en tercer lloc; la formació complementària de l'IRB Barcelona em va resultar d'una gran utilitat. Crec que les habilitats socials com la comunicació científica o l'emprenedoria són realment necessàries; i, finalment, —i el més important—, m'encantava la gran quantitat de col·laboracions que tenien lloc constantment a l'Institut. Sento que aquestes col·laboracions continuen sent avantatjoses a dia d’avui. 

No puc imaginar-me el que és assolir l'èxit sense el treball en equip. I a l'IRB Barcelona el treball en equip era increïble. A més, allà vaig créixer a nivell personal. Marco Milán és una persona increïble que em va deixar empremta. Quan érem només tres estudiants en el seu grup, solia dir-nos que ens havia de preparar "per a tot el que pogués ser". 

Si poguessis donar un consell al teu "jo" PhD, què li diries?

Crec que faria exactament el mateix. No em penedeixo de res del que vaig fer. Crec que el més important és que gaudeixis del que fas i que ho facis amb passió, que siguis resilient. Un doctorat té molts alts i baixos, però si treballes dur, pots mantenir-te a flotació. Quan estàs fent el doctorat, no és el moment de pensar en el que faràs a continuació. És hora d'escriure la teva tesi doctoral. Més endavant ja tindràs temps de decidir què fer. Gaudir és un deure. És un moment únic, i cal gaudir-lo per sobre de totes les coses.