Begoña Cánovas, primera autora d'un review a Nature Reviews Molecular Cell Biology

Begoña Cánovas és bioquímica i té un Màster en Bioenginyeria. Després d'una breu estada al General Hospital de Massachusetts (Boston, EUA), es va incorporar al Laboratori de Senyalització i Cicle Cel·lular de l'IRB Barcelona (dirigit per Ángel Nebreda) per realitzar el seu doctorat, que va completar l’any 2017. Des de llavors, continua treballant en aquest grup com a investigadora postdoctoral.

Pel que fa a la seva investigació, participa en diversos projectes que tenen com a objectiu comú desentranyar el paper de la proteïna p38 MAPK en diferents camps, amb especial èmfasi en la biologia del càncer. Mitjançant l'ús de models cel·lulars, en el seu treball combina, entre d'altres, tècniques de biologia cel·lular i molecular, citometria de flux, microscòpia i multi-òmiques per desxifrar els mecanismes subjacents impulsats per aquestes proteïnes en cada context. Aquests enfocaments es complementen amb estudis in vivo per analitzar més a fons la rellevància de les seves troballes i considerar-ne possible transferència a la pràctica clínica.

Begoña és la primera autora d'un review publicat a Nature Reviews Molecular Cell Biology Biology, "Diversity and versatility of p38 kinase signalling in health and disease", en coautoria amb Àngel Nebreda. Li hem fet algunes preguntes sobre aquesta publicació.

Què és p38 i per què és important?

p38 és una proteïna que tradicionalment participa en les respostes cel·lulars a l'estrès. Atès que cada cèl·lula del cos està subjecta a diferents graus d'estrès durant la seva vida, p38 exerceix un important paper en l'homeòstasi del nostre cos.

Tenint en compte això, i considerant que diferents malalties, el càncer inclòs, es caracteritzen per un alt nivell d'estrès, no és d'estranyar que aquesta proteïna aparegui sovint a l'estudiar patologies a nivell molecular.

Com definiries una "quinasa" i per què estan implicades en la resposta cel·lular a l'estrès?

Les quinases són proteïnes que poden controlar la funció d'altres proteïnes i, per tant, modular diversos processos en la cèl·lula. Es poden veure com unes reguladores essencials dels braços executors. Quan les cèl·lules es sotmeten a estrès, les quinases són una eina ràpida i precisa per intentar restaurar la normalitat.

Quant de temps fa que treballes a la proteïna p38 i, en concret, quant de temps en aquest article?

He estat treballant en p38 durant tot el temps que porto a l'IRB Barcelona, però aquest review ha estat en les nostres ments, mans i pantalles de manera intermitent durant uns 7 mesos.

Quines són, en la teva opinió, les teves aportacions a el camp de l'estrès cel·lular després el teu article publicat a Nature Reviews com a primera autora?

El nostre principal missatge és que, en contrast amb el que molta gent pensa, p38 és més que una proteïna que detecta l'estrès ambiental o dur. Volíem aportar una perspectiva fisiològica del que fa p38 en el nostre cos i destacar que, tot i no ser fonamental per a molts processos, cal afinar-ne molts, i realment necessitem que el nostre cos funcioni com un rellotge suís. 

No només descrivim el que se sap sobre aquesta proteïna de manera integral, sinó que també intentem racionalitzar la diversitat de funcions de p38, les aparents troballes contradictòries en aquest camp, i per què, després de de ser gairebé oblidats per les empreses farmacèutiques, alguns inhibidors d'aquesta via actualment s'estan considerant per tractar diverses patologies.