Barcelona acull el major congrés europeu de Drosophila

Del 16 al 19 d’octubre, més de 700 investigadors internacionals assistiran a Barcelona al congrés biennal European Drosophila Research Conference, al Palau de Congressos de la ciutat comtal. Es tracta del major congrés europeu, amb 7 conferències plenàries, 300 xerrades, 20 sessions monogràfiques i 400 pòsters, dedicat a la recerca bàsica i biomèdica que té com a model d’estudi la mosca de la fruita (Drosophila melanogaster).

«Fa anys que la comunitat científica europea estava suggerint aquesta seu. El gran nombre d’inscripcions, quasi el doble que a l’anterior certamen, mostra l’atractiu del camp d’estudi i del clúster», expressa el comitè organitzador integrat per científics de la Universitat de Barcelona, el CSIC i l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB). El Premi Nobel de Medicina 2011, Jules Hoffmann, de la Universitat d’Estrasburg, obrirà la cimera científica amb la conferència “Immunitat innata: de la mosca als humans”.

Hoffmann va rebre el Nobel juntament amb Bruce A. Beutler i Ralph M. Steinman, per esbrinar com s’activen les defenses de l’organisme, fet que ha permès desenvolupar nous mètodes per fer front a les malalties, com ara les vacunes d’última generació i les teràpies contra el càncer mitjançant l’activació del sistema immunitari). A més, les seves troballes també han estat clau per entendre perquè s’originen les malalties autoimmunes –quan el sistema immunitari ataca el propi organisme— com és el cas de la diabetis 1, i també per obrir noves alternatives terapèutiques.

“L’article publicat per Hoffmann a la revista Cell fa 15 anys va ser un dels detonants del gir o l’evolució que està mostrant la recerca biomèdica amb Drosophila per investigar les malalties humanes. Aquesta tendència, cada cop més important, es reflecteix en les sessions del congrés» explica Marco Milán, investigador ICREA de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB) i coorganizador del congrés amb Cayetano González (IRB), Jordi Casanova (IRB/CSIC), Enrique Martín Blanco (CSIC) i Florenci Serras (UB).

Des de fa més de cent anys, la Drosophila és emprada en l’estudi de la biologia bàsica “i és encara un organisme excepcionalment adient per aquest tipus de recerca científica -destaca Milán- “però des de les troballes de Hoffmann la mosca també s’ha revelat eficaç com a model d’estudi del càncer, l’Alzheimer, el Parkinson, la diabetis, i l’addicció a drogues, per anomenar algunes de les patologies amb major incidència».

La seqüenciació dels genomes de mosques i humans van evidenciar que ambdues espècies comparteixen el 70% de gens associats a malalties. De fet, la investigació amb Drosophila ja ha estat guardonada amb sis Premis Nobel en Medicina.

Cèl·lules mare i càncer

Entre les sessions del congrés, destaca també les dedicades a cèl·lules mare, malalties humanes i càncer, que també centraran dues de les cinc sessions monogràfiques programades (workshops). Les cèl·lules mare són bàsiques en l’organisme per regenerar teixits. L’alteració de les seves funcions s’associa amb la iniciació del càncer i l’envelliment prematur dels teixits. Les cèl·lules mare del sistema nerviós i de l’intestí de Drosophila es fan servir com a model per identificar nous gens en cèl·lules mare que estan implicats en la formació de tumors.

La conferència plenària “Modelant el càncer en Drosophila”, de l’investigador i coorganizador del congrés, Cayetano González, investigador ICREA en l’IRB i beneficiari d’una prestigiosa ERC Advanced Grant, abordarà aquest tipus d’estudis desenvolupats amb Drosophila. Estudiant les cèl·lules mare de Drosophila del sistema nerviós, González va constatar el 2005 que la divisió anormal generava tumors malignes.

Altres ponents destacats

Entre altres experts de referència que impartiran conferències plenàries, també destaquen Elisabeth Knust, directora de l’Institut Max Planck en Biologia Molecular i Genètica (Dresden, Alemanya). Knust va identificar en Drosophila el gen CRB1. Aquest gen està conservat en humans i la seva mutació està vinculada al desenvolupament de retinitis pigmentosa, una malaltia genètica hereditària que causa ceguesa. La seva recerca ha millorat el coneixement sobre processos biològics bàsics, a més de contribuir al desenvolupament de noves teràpies per a pacients afectats per distròfies de la retina.

També cal destacar la participació de l’expert Ginés Morata, guardonat el 2007 amb el Premi Príncep d’Astúries d’Investigació Científica i Tècnica juntament amb el biòleg anglès Peter Lawrence. La seva recerca se centra en l’estudi de l’“arquitectura biològica” de la mosca Drosophila melanogaster, un àmbit en el qual Ginés Morata n’és un dels referents internacionals. L’activitat científica de Ginés Morata al Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa, a Madrid, també estan relacionades amb l’estudi de la generació de tumors i l’envelliment.

PER A SABER-NE MÉS DE LA DROSOPHILA:

Recurs divulgatiu sobre la mosca Drosophila melanogaster com a model animal per fer recerca biomèdica (CSIC Catalunya)