La inflamació està en l'origen i la progressió de malalties com la diabetis o el càncer

¿Quina és la implicació de la inflamació en el càncer? ¿Quins mecanismes moleculars i cel·lulars promouen la inflamació? ¿Com actuen els fàrmacs antiinflamatoris i quines dianes moleculars cal atacar perquè siguin mes eficaços? Són preguntes essencials per als científics que estudien els mecanismes que activen i controlen la resposta immunitària innata. Quinze dels millors especialistes internacionals en aquest àmbit es reuniran del 25 al 27 de juny amb motiu de la conferència “Inflammation and Chronic Disease”, que se celebrarà a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Aquesta conferència científica està dins del cicle “Barcelona BioMed Conferences”, organitzades per l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) i la Fundació BBVA.

Caelles: "El repte és entendre i identificar els mecanismes complets per dissenyar fàrmacs més efectius per a cada malaltia i amb menys efectes secundaris”.

Malaltia i inflamació crònica
La inflamació és una resposta innata del sistema immunitari que apareix quan l’organisme pateix alguna lesió o infecció. Quan el teixit malmès es recupera, la inflamació desapareix, però quan la inflamació no es desactiva i esdevé crònica, perjudica el teixit severament.

L’asma, l’artritis reumatoide, la inflamació de l’intestí (Bowel Disease), la psoriasis, l’esclerosi múltiple, l’Alzheimer i, recentment, la diabetis tipus 2 i el càncer són malalties associades a inflamació crònica. Carme Caelles, investigadora de l’IRB Barcelona i coorganitzadora de la conferència, explica que “la inflamació en càncer es considerava poc més que efecte col·lateral, però en els darrers tres anys s’han acumulat evidències del seu paper actiu ja no només en l’inicio, sinó també en la promoció i en la progressió de la malaltia”.

La inflamació també està lligada a obesitat i diabetis de tipus 2. La presència de greix excessiu, activa la producció d’unes proteïnes, les citoquines, involucrades en els processos inflamatoris, que acaben per promoure la resistència a la insulina. Actualment, hi ha diverses molècules en fase clínica destinades a inhibir les citoquines pel tractament de la diabetis. “No tots els antiinflamatoris són vàlids per a totes les malalties. El repte és entendre i identificar els mecanismes complets per dissenyar fàrmacs més efectius per a cada malaltia i amb menys efectes secundaris”, puntualitza Caelles.

“Inflammation and Chronic Disease”
La conferència cobrirà un ampli ventall d’especialitats i enfocaments. Els científics convidats presentaran treballs sobre mecanismes bàsics que activen la inflamació, i treballs associats directament a malaltia. Aquest és el cas de Michael Karin, coorganitzador de la trobada i investigador de la University of California San Diego (EUA). Karin i el seu equip van publicar aquest any a Nature, un estudi concloent del víncle entre inflamació, infecció i càncer. Un altre científic d’impacte internacional és el sevillà Gabriel Nuñez, de la University of Michigan Medical School (EUA) on estudia els denominats “síndromes autoinflamatoris”. Jorge Moscat, del Genome Research Institute (EEUU) és expert en els processos de transducció de senyal durant la resposta inflamatòria. L’immunòleg Antonio Celada, de l’IRB Barcelona, presentarà els resultats del seu equip sobre macròfags, la cèl•lula clau en la resposta immunitària de l’organisme.