De la radioteràpia a RADIO PATI: Un viatge d'esperança

El mes d'octubre passat vam entrevistar Anna Bacardit (1993), la jove protagonista de RADIO PATI, una iniciativa musical destinada a la recaptació de fons per donar suport al Repte Metàstasi. L’Anna, pacient de càncer de mama amb metàstasi, és una dona vibrant i inspiradora. En aquesta entrevista ens explica com va néixer la idea de RADIO PATI i comparteix amb nosaltres la seva experiència de manera oberta, sincera i natural.

Hola, Anna! Primer de tot, després d'haver passat pel quiròfan i per les sessions de radioteràpia fa poc, volem saber com et trobes.

Estic bé. Just estic en la darrera setmana de baixa mèdica i tinc les últimes revisions abans de reincorporar-me a la feina.

Parla'ns de la teva malaltia.

Em van operar d’un tumor primari el 14 de juny. És a dir, justament ahir va fer quatre mesos. Però tot això té una història de dos anys. Em van diagnosticar càncer de mama amb metàstasi al fetge i ossos fa dos anys, quan en tenia 28.

Vaig començar un tractament amb pastilles i, malgrat els canvis que comporta aquest tipus de tractament, vaig continuar amb el meu dia a dia, però en operar-me, vaig sentir que era la primera vegada durant aquest procés que m'estaven obligant a aturar la meva vida. Per a mi, l'estiu és quan la gent gaudeix de la vida… T'imagines prenent el sol, anant a la platja, sortint… i de sobte et diuen que t'has de quedar a la ciutat tot juliol i l'agost.

Què vas sentir davant la perspectiva de passar l'estiu recuperant-te sense poder sortir de la ciutat?

Vaig acabar acceptant la situació. Els metges em van dir la data en què m'operarien i em van explicar que faria rehabilitació i radioteràpia, però no em van dir dates concretes ni informació sobre la durada. Tot dependria de com fossin les coses de cara a la visita mèdica. No podia fer plans, però va ser precisament quan va néixer RADIO PATI.

Explica'ns com va sorgir RADIO PATI i el paper del teu amic Elies.

El dia que em van dir que m'operaven, em vaig sentir frustrada i trista davant de 
la idea de perdre l'estiu. El meu amic Elies em va dir, com de broma, que podríem organitzar uns mini-concerts al menjador de casa meva (la llavor original de RADIO PATI) i allà es va quedar.
Després de l'operació, vaig anar a casa de la meva mare per recuperar-me. Va ser de casualitat que un dia vam veure un story d'un artista (Rémi Fa) que tenia unes minicançons i preguntava “Què puc fer amb aquestes minicançons? Faig una gira per Catalunya o una gira de sales d’estar?”. Li ho vaig dir a l’Elies i ens vam posar en contacte amb ell, quan encara no existia RADIO PATI com a tal. La seva resposta positiva era el senyal que necessitàvem per tirar endavant el projecte.

Té RADIO PATI algun lema?

“És molt valuós”. Aquesta és una frase que l’Elies em va començar a dir fa molts anys, quan em desmotivava per alguna cosa. Em deia “Anna, si el que fas és molt valuós”. Aquesta frase es podria interpretar de moltes maneres. Podria fer referència a la feina, a l'energia que tenim, a allò que hem aconseguit, a la vida, a la música, a la nostra amistat…

Tornant als concerts de RADIO PATI: no deu ser fàcil organitzar esdeveniments així…

Tant l’Elies com jo estem vinculats al món de la música. Jo treballo a una productora audiovisual, al departament que està especialitzat en videoclips, però abans havia treballat també en festivals de música, de cinema... Així que tinc contactes. Fa molts anys que anem a concerts i a festivals junts, i tenim molts amics artistes. Donats els nostres contactes, el projecte de RADIO PATI tenia molt sentit.

Quants concerts us vau imaginar?

Vam acabar fent 8 dies de concerts al pati de casa de la meva mare. La cosa va anar evolucionant a poc a poc. Al principi pensavem que serien dos dies a la setmana. Ho vam intentar muntar segons la nostra disponibilitat i la dels artistes que hi volguessin participar. Els concerts havien de cobrir les 3 setmanes que durava la radioteràpia.

I què hi ha de les audiències dels concerts?

La majoria eren amics o amics d'amics. Nosaltres vam començar a compartir la iniciativa amb els nostres amics, però ells també en van fer difusió i després els mateixos fans dels artistes també ho van compartir.

Per què vau triar donar suport al Repte Metàstasi de l'IRB Barcelona?

Quan parlàvem sobre l'associació a la qual podríem donar suport, vaig contactar amb la Pilar Ros, una pacient de càncer de mama que ha col·laborat amb l'IRB Barcelona. Després em vaig posar en contacte amb l'IRB Barcelona, ​​i l'11 de juliol vam anar l’Elies, la meva mare, una amiga i jo a visitar les instal·lacions i aprendre més sobre les seves línies de recerca en càncer i sobre la seva campanya de recaptació de fons: el Repte Metàstasi.

Teníeu una meta de recaptació en ment?

Vam començar proposant uns 5.000 euros, perquè se suposava que serien 7 concerts. I 30 o 40 persones. Recomanàvem una donació de 15 euros per concert i tocaven 2 artistes a cadascun. Al final vam fer 8 concerts i ara estem a 13.200 euros!

RADIO PATI va aconseguir captar l'atenció dels mitjans. Com ho expliques i quines reflexions hi has fet?

No ens ho esperàvem gens. Les notícies que surten als mitjans sempre són coses negatives, i de sobte una història sobre un càncer en una persona jove —del que no parlem tant— i a més la iniciativa està relacionada amb uns amics, que també és bonic. A sobre recaptem diners i mostrem solidaritat. Jo crec que els mitjans ens han fet cas perquè és una història de persones que tenen esperança i alegria pel futur i no pas una història de por. Cal parlar del càncer amb naturalitat. Canviar la por a la paraula “càncer”.

Creus que la iniciativa de RADIO PATI tindrà continuïtat?

Per ara podem confirmar que, degut a l'èxit de tot el projecte, aquest estiu ens hem animat a organitzar una festa final per acabar l'any. Serà el proper dissabte 14 de desembre, en horari matinal, amb tres o quatre artistes a la Casa Les Punxes, un espai super emblemàtic de Barcelona. I les entrades tornaran a ser donatius per a la campanya del Repte Metàstasi, de l'IRB Barcelona. Ens fa molta il·lusió continuar celebrant la vida, la música i la recerca contra la metàstasi un cop més.

Després veurem què fem del projecte. L’Elies i jo vam coincidir durant el nostre temps lliure a l'estiu, en un moment en què estàvem molt motivats, però això implica feina i temps. Jo ja m'he reincorporat a la feina i l'Elies també té altres projectes. Quan va acabar, necessitàvem descansar, perquè RADIO PATI ha estat molt intens, però es podria convertir en un segell per a artistes, per exemple, o es podria celebrar una vegada a l'any. Veurem on ens porta aquesta aventura!
 

Fa poc es va celebrar el Dia Mundial del Càncer de Mama, que s'associa al color rosa. Què en penses?

Personalment, hi estic en contra. Originalment, era un llaç de color préssec que s'associava al càncer de mama, però després va ser adoptat per les marques comercials i es va convertir en color rosa per donar-li més visibilitat. Tot i que inicialment va tenir un propòsit de conscienciació, amb el temps ha generat malestar perquè s'ha simplificat, infantilitzat i comercialitzat la malaltia. El càncer és de tot menys de color rosa. Podria ser de tots els colors, menys rosa. Fins i tot podria ser blanc o blau per les hores que et passes a l'hospital!
La meva reflexió és que la manca de colors o símbols per a altres tipus de càncer o altres malalties suggereix que no s'ha fet el mateix esforç per conscienciar o recaptar-hi fons.

Si haguessis d'enviar un missatge sobre la investigació o una reflexió sobre el paper de la recerca, quina seria?

És necessària. Jo segueixo aquí perquè es van investigar tractaments perquè jo pugui continuar vivint. Pel que fa a la investigació bàsica, com la que es duu a terme a l'IRB Barcelona, ​​per saber quin tractament funcionarà, cal entendre primer com funciona el cos a nivell cel·lular.

Què diries a les persones que es plantegen fer una iniciativa o donació per donar suport a la investigació del càncer que es duu a terme a l'IRB Barcelona?

Que endavant. Totes les iniciatives són positives per recaptar fons i fer divulgació de la necessitat investigar aquesta malaltia. El més important, segons el meu punt de vista, és estar segurs que l'entitat que rep els fons els inverteix completament en investigació, i que no es tracti d'una marca o empresa que es vulgui beneficiar d'un percentatge del que dona la gent. L'IRB Barcelona és un molt bon centre amb el qual col·laborar, per la seva implicació a entendre com funciona el cos i la malaltia, així com per la facilitat tecnològica amb què es pot crear una campanya en línia.