El poder de donar: “A títol individual, la suma de molts pocs fa un gran tot!”

Hola Gemma, parla’ns una mica de tu.

Sóc barcelonina de tota la vida (bé, 48 anys, que són els que tinc). D’aquelles de “8 cognoms catalans”. Vaig estudiar Relacions Laborals a la Pompeu Fabra i, tot i que ja fa anys que no m’hi dedico, la meva predisposició a fer de les empreses un món millor sempre estarà al meu ADN.

Estic casada i sóc mare de dos adolescents... Això sí que és feina, i no anar cada dia a treballar! Bromes a banda, el Raül i l’Elsa són el millor projecte en què m’he vist embarcada.

Actualment, treballo a una Agència Pública com a assessora empresarial.

"Crec que més donants haurien d'aprofitar aquestes invitacions perquè puguin veure amb els seus propis ulls el que les seves donacions fan possible".

Quina relació tens amb l’IRB Barcelona? 

Al març, al meu marit li diagnosticaven un tumor al recte (Ep! Se n’està sortint amb molta nota! No ens posem tristos!) i aquest mes d’octubre ha estat la meva germana a qui li ha tocat “la grossa”. En el cas de l’Anna, ha estat al pit. 

Quan passa una cosa així, tothom diu que no vagis a Internet. A la meva família som molt obedients i no hem anat directament a Internet a la cerca d'informació. Vam parlar amb amics i familiars del que havia passat i, després —un dia, unes setmanes després del diagnòstic del meu marit—, vaig veure un anunci de l'IRB Barcelona a Instagram sobre l'experiència de Pilar Ros, una mare amb metàstasi de càncer de mama. 

Tot i que no volia mirar res, m'interessava, perquè parlava de la seva pròpia experiència personal. Era conscient de la importància de la recerca, però encara més des del diagnòstic del meu marit. Em vaig inscriure a l'abril per ser sòcia i col·laborar amb la recerca de l’IRB Barcelona.

Sempre m’he sentit atreta per la ciència i la investigació i, sent conscient que la recerca no es fa sola, que calen euros per fer-la, vaig decidir aportar el meu granet de sorra en format econòmic.

Què saps sobre el càncer i sobre la recerca del càncer?

Malauradament, sé més sobre el càncer del que voldria a causa del diagnòstic de càncer colorrectal del meu marit i del diagnòstic de càncer de mama de la meva germana.

Al llarg d’aquests mesos, he après que la detecció precoç és la nostra aliada, que un tumor no es crea de la nit al dia. Que la recerca salva vides, salva moltes vides, i que com més recerca es faci, més casos de càncer es curaran.

Creus que és important entendre com es fa la recerca i quins són els avenços que es van assolint? Per què?

Sí. És important entendre com es fa la recerca, perquè prens consciència dels avenços que s’han fet en les malalties al llarg de la història. Sense la recerca no podrem prendre uparacetamol el dia que ens llevem emboirats o no podríem ser tractats de malalties. 

Gràcies a la recerca, l’esperança de vida ha passat de ser 32 anys a l’any 1900 a 79 l’any 2000... I diuen que la persona que ha de viure 120 anys ja ha nascut. 

Personalment, crec que ha estat gràcies a la recerca que hem aconseguit aquesta fita! Però no només en l’esperança de vida, també la recerca té un paper molt important en la qualitat d’aquesta vida.

Gemma, has visitat l’IRB Barcelona alguna vegada? En quines activitats has participat? T’ha agradat? Què has après?

Vaig assistir a l’IRB el passat setembre al dia del soci. Allà vaig conèixer de primera mà la recerca primària que es fa per conèixer el desenvolupament de les cèl·lules canceroses. Vaig conèixer el concepte “cèl·lules mare canceroses” (i vaig pensar, no podrien ser com totes les mares, dedicar-se a renyar els seus fills?) i el paper que tenen en la metàstasi.

Vaig conèixer de primera mà la Dra. Elena Sancho i l’estudi que el seu equip està fent sobre la metàstasi en el càncer colorectal.

També vaig visitar la plataforma de Cribatge de Fàrmacs (Drug Screening), que prova compostos a una velocitat increïble, la qual cosa va ser impressionant. Crec que més donants haurien d'aprofitar aquestes invitacions perquè puguin veure amb els seus propis ulls el que les seves donacions fan possible.

Per què consideres important donar suport a la recerca en l’àmbit individual?

A títol individual, la suma de molts pocs fa un gran tot! Si decidim donar cadascun de nosaltres una petita quantitat de diners, per a nosaltres no suposa quasi res al cap del mes, però la suma total pot ajudar moltíssim a tirar endavant investigacions com les que es fan a l’ IRB Barcelona.

Què diries a les persones que es plantegen fer-se sòcies de l’IRB Barcelona?

Que no li donin massa voltes! Que s’hi facin socis, que els projectes en el que es treballen són meravellosos i, sense fer-me pesada, que la recerca salva vides!

La recerca d’avui no ens salvarà la vida als que ara estem aquí, salvarà als nostres fills i nets! Es una inversió en la salut del futur.