Entrevistem Oriol Pich, metge i estudiant de doctorat de Biologia Computacional a l'IRB Barcelona

Oriol Pich és estudiant de doctorat del Laboratori de Genòmica Biomèdica de l'IRB Barcelona, que dirigeix Núria López-Bigas. Després graduar-se en Medicina (Llicenciatura en Cirurgia - MBBS) per la Universitat de Barcelona l’any 2016 i en Administració d'Empreses per la Universitat Oberta de de Catalunya (UOC) al 2017, va decidir fer un doctorat en Biologia Computacional a l'IRB Barcelona. L’Oriol opina que els big data de la biologia tindran un impacte en el benestar dels pacients, i considera que podria fer aportacions en totes dues àrees. 

El seu principal tema d'interès és la genòmica de el càncer, mitjançant la qual, utilitzant dades de seqüenciació de nova generació de milers de tumors, s'ha centrat en la medicina de precisió, en els efectes de les quimioteràpies en les mutacions de les cèl·lules dels pacients tractats i en la ciència biològica bàsica que ens ajuda a respondre preguntes fonamentals com ara per què el nostre ADN és com és. L’Oriol es defineix a ell mateix com una persona molt treballadora i apassionada per la medicina i per la ciència, i està sempre disposat a aprendre sobre temes diversos i llest per abordar nous reptes.

"Aquest és un gran exemple de com la ciència col·laborativa, en la qual els científics amb experiència en diferents àrees de la biologia treballen junts, pot portar la ciència més lluny en comparació amb un enfocament individual".

Parla'ns del l'article que acaba de publicar-se a la revista Nature i del qual ets "contributing author".

L'article, que duu per títol "Pervasive lesió Segregation shapes cancer genome evolution", descriu com les lesions a l'ADN (causades per agents com la llum ultraviolada o les quimioteràpies) no desapareixen després que la cèl·lula s'hagi dividit, sinó que romanen en l'ADN, causant mutacions en les generacions següents. Aquest procés, que anomenem "segregació de lesions", ens ajuda a comprendre millor els danys i els esdeveniments de reparació del nostre ADN, i té una gran importància en l'evolució dels genomes del càncer. 

Aquest article és el resultat d'un consorci internacional que ha estat treballant durant més de tres anys. Està format per cinc laboratoris (un de l'Institut Europeu de Bioinformàtica, un altre del Cancer Research UK, dos del Consell d'Investigació Mèdica d'Escòcia i un altre del nostre laboratori de l'IRB Barcelona). Cada dues setmanes tenim reunions en línia, i dues vegades a l'any mantenim reunions presencials en alguna de les institucions associades. Aquest és un gran exemple de com la ciència col·laborativa, en la qual els científics amb experiència en diferents àrees de la biologia treballen junts, pot portar la ciència més lluny en comparació amb un enfocament individual.

Com a primer autor d'un article a Nature Genetics sobre les alteracions genètiques causades per les principals teràpies contra el càncer, com creus que aquest descobriment pot contribuir a millorar els tractaments actuals?

A curt termini, no crec que tingui cap impacte en les teràpies prescrites. A llarg termini, si dos medicaments tenen el mateix èxit en el tractament de pacients, podríem considerar la prescripció del que provoca menys mutacions en les cèl·lules. 

Has estat involucrat en el Projecte Pan-Cancer, una col·laboració que involucra més de 1300 científics i metges de 37 països. Quins són, en la teva opinió, els seus descobriments més rellevants? Quina ha estat la contribució del teu grup?

El resultat científic d'aquest projecte és enorme. Després d'analitzar milers de tumors, un dels descobriments més grans va ser que moltes de les alteracions malignes que adquireixen les cèl·lules sovint ocorren anys o dècades abans de la diagnosi. El nostre grup en particular es va centrar en identificar mutacions malignes en més de 2500 pacients, amb especial atenció en la part no-codificant del genoma.

Com han estat tots aquests mesos de tan alta productivitat? Entre els teus projectes, has estat involucrat en algun relacionat amb la COVID-19?

Al laboratori treballem principalment amb ordinadors, de manera que, en aquest sentit, la productivitat no es veu tan afectada com en els laboratoris de "poiata" més tradicionals. Personalment, ja tinc ganes de tornar a laboratori, veure els meus companys i treballar en un entorn diferent i menys monòton.

Com ha estat la teva experiència en IRB Barcelona? Quan tens pensat presentar el teu tesi doctoral? 

Estic súper-content amb el meu doctorat a l'IRB Barcelona. Espero presentar la meva tesi al voltant d'octubre-novembre, però primer l’he d’escriure!

...I què ve després?

Bona pregunta. Si tens algun suggeriment, fes-m'ho saber!