Vés al contingut

Més d'un terç de les nostres proteïnes encara són un enigma pels científics

Images

Contact

Imatge
Section Head of Communication & Outreach
Tel.+34 93 40 37255
Es tracta de les anomenades Proteïnes Intrínsecament Desordenades (PID), descobertes fa una dècada gràcies a la seqüenciació del genoma.

Moltes d’elles estan involucrades en processos clau per a les cèl·lules i en patologies de gran impacte com càncer o neurodegeneració.

L’IRB Barcelona i la Fundación BBVA reuneixen en la propera Conferència Barcelona BioMed, 150 científics internacionals experts en aquest camp de coneixement cridat a revolucionar la biomedicina.

En biologia hi ha un dogma establert que comença a trontollar per incomplert: les proteïnes -les obreres de les cèl·lules-, necessiten adoptar una determinada forma per fer les seves funcions. Des de fa aproximadament una dècada, biòlegs estructurals, biofísics i bioinformàtics estan estudiant a fons les anomenades Proteïnes Intrínsecament Desordenades (PID), la principal característica de les quals és que tot i no adoptar un plegament ben definit, exerceixen funcions clau en les cèl•lules. “Aproximadament un terç de les proteïnes del nostre organisme són PID i un altre terç tenen una part estructurada -que podem conèixer- i una desestructurada -de la qual en sabem molt poc-. Pel que fa a la seva importància biomèdica, avui sabem que el 80% de les proteïnes implicades en càncer entren dins d'aquesta categoria”, explica Miquel Pons, cap de grup a l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) expert en biologia estructural i coorganitzador, juntament amb Pau Bernadó, de l'IRB Barcelona, i Peter Wright, de l'Scripps Research Institute dels Estats Units, de la Conferència Barcelona BioMed que se celebrarà del 4 al 6 d'octubre a l'Institut d'Estudis Catalans. “Proteïnes Intrínsecament Desordenades en Biomedicina” és la primera de les tres Conferències Barcelona BioMed que organitzaran aquest 2010 l'IRB Barcelona i la Fundación BBVA.

Les proteïnes “invisibles”

Gràcies a la seqüenciació del genoma humà, al desenvolupament de la proteòmica -que estudia el conjunt de les proteïnes i les seves interrelacions-, i la bioinformàtica, els científics van poder descobrir les PID i avui saben que dins les cèl·lules solen exercir funcions de regulació d'altres proteïnes. “Amb les tècniques clàssiques, com la cristal·lografia, no les podíem veure per la seva falta d'estructura, i per tant, als nostres ulls eren invisibles” explica Pons. I adverteix que “per avançar en el seu estudi ens cal fer una revolució conceptual i tecnològica”. Ja hi ha algunes eines per estudiar-les des d’un punt de vista estructural, com la Ressonància Magnètica Nuclear o la dispersió de raigs X a angles petits (SAXS), però encara cal explorar noves tècniques o millorar les presents. “El què és evident és que encara què siguin difícils de veure, de tenir-ne fotografies, no vol dir que les haguem d'obviar ja que tenen una gran rellevància biomèdica”.

Pau Bernadó, expert en obtenció d'informació estructural i dinàmica de proteïnes, fa una analogia de les PID amb les navalles suïsses.“Mentre que la majoria de proteïnes que coneixem són com un tornavís, tenen una determinada conformació i sovint fan una única funció, les PID són com les navalles suïsses, són multifuncionals.” Com que gairebé no tenen estructura són molt flexibles per interactuar amb moltes altres proteïnes de l'organisme, d'aquí que ocupin posicions clau dins les cèl·lules. “Entendre el seu dinamisme i saber amb quines proteïnes es relacionen i de quina manera ho fan és clau per poder avançar en el disseny de fàrmacs específics”, diuen els experts. Els 20 conferenciants convidats a presentar els seus treballs a Barcelona davant d'un centenar d'especialistes, fan recerca en PID involucrades en càncer, Alzheimer i altres malalties, així com en noves tècniques per estudiar-les.

Ampliació del programa de Conferències Barcelona Biomed a Madrid

L'IRB Barcelona i la Fundación BBVA amplien el congrés Barcelona Biomed amb una xerrada a Madrid que oferirà un dels científics convidats a Barcelona. Mentre que les conferències de Barcelona està destinada a científics especialitzats, la xerrada de Madrid vol apropar a un públic més ampli, com metges o investigadors d'altres disciplines. En aquesta ocasió, el científic que oferirà la conferència de Madrid, a la seu de la Fundación BBVA, serà Ron Kopito, de la Stanford University, amb el títol “Protein quality control in health and disease”, el dijous 7 d'octubre. Kopito és un dels pioners en l'estudi de les proteïnes intrínsecament desordenades i la seva relació amb malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer o el Huntington.

Per a més informació sobre les conferències públiques de Madrid, contactar amb el gabinet de premsa de la Fundación BBVA: 91 3745210, comunicaciónarrobafbbva.es.

Més informació sobre les Conferències Barcelona BioMed, Sònia Armengou. Oficina de premsa de l'IRB Barcelona. 93 403 72 55 / 618 294 070 armengouarrobairbbarcelona.org

IRB Barcelona

L’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) treballa per aconseguir una vida lliure de malalties. Desenvolupa una recerca multidisciplinària d’excel·lència per curar el càncer i altres malalties vinculades a l'envelliment. Treballa establint col·laboracions amb la indústria farmacèutica i els principals hospitals per fer arribar els resultats de la recerca a la societat a través de la transferència de tecnologia, i du a terme diferents iniciatives de divulgació científica per mantenir un diàleg obert amb la ciutadania. L’IRB Barcelona és un centre internacional que acull al voltant de 400 investigadors de més de 30 nacionalitats. Reconegut com a Centre d'Excel·lència Severo Ochoa des de 2011, és un centre CERCA i membre del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST).