Stephan-Otto: “En un futur proper, cada laboratori biomèdic tindrà com a mínim un bioestadístic”

Camille Stephan-Otto Attolini (Mèxic, 1978) ho té clar: la bioestadística ha arribat a les ciències de la vida per quedar-s'hi. Aquesta disciplina aplicada a la biomedicina ajuda a explicar fenòmens biològics complexos, dissenyar experiments sòlids i fer prediccions mèdiques. Directora de la unitat de bioestadística i bioinformàtica de l'IRB Barcelona des de 2013, va arribar al centre després de dues estades com a investigadora postdoctoral, una a Leipzig, Alemanya, i una altra al Memorial Sloan Kettering Cancer Center de Nova York on va començar a aplicar les matemàtiques a la biomedicina.

"De petita, deia que volia curar el càncer; ara ja no sóc tan ingènua. La meva formació és en matemàtiques pures però em vaig anar acostant a la biologia i a l'estadística perquè buscava que el meu treball tingués un impacte més directe en la societat ", explica a "Deciphering the bytes of life "(3.10). És el cinquè vídeo de la sèrie Meet Our Scientists impulsada per l'Institut enguany per apropar la ciència a tots els públics a través dels científics que dirigeixen els laboratoris i les plataformes tecnològiques de suport.

Intèrprets en biomedicina

Avui en dia, és difícil trobar un article científic en biomedicina que no inclogui metodologia estadística. Tal com ho veu Camille Stephan-Otto "en un futur proper, hi haurà almenys un expert en bioestadística o en bioinformàtica en cada laboratori biomèdic. Seran els encarregats d'estendre el pont entre les dades experimentals, la metodologia estadística i la biologia ", afirma. I aquesta necessitat deu ser certa si ens fixem en el mercat laboral. "L'analista de dades és dels professionals més ben pagats i la competència per aconseguir estadístics capacitats entre els millors grups de recerca a nivell mundial ratlla l'acarnissament", escrivia el 2013 la pròpia Stephan-Otto en un article a La Vanguardia. "És un moment vibrant", assegurava ja llavors.

En els últims anys, la capacitat d'obtenir i emmagatzemar quantitats colossals de dades biomèdiques no ha parat de créixer. La seqüenciació massiva de genomes és una cosa ja habitual en hospitals i centres d'investigació de tot el món. Aquest oceà immens d'informació requereix professionals que sàpiguen traduir, analitzar i interpretar les dades per treure'n alguna cosa comprensible. "En la nostra feina hi ha preguntes molt clares que generen dades que són relativament simples d'analitzar", explica Stephan-Otto. Però no sempre és així. Hi ha molts estudis que breguen amb mostres i dades molt grans, o que la pregunten que plantegen és complicada. "És quan hem de desenvolupar nova metodologia i col·laborar des del principi del projecte amb els investigadors," explica Stephan-Otto.

A la plataforma de Bioestadística i Bioinformàtica de l'IRB Barcelona treballen quatre persones que porten a terme projectes relacionats amb diverses malalties i que impliquen diverses tecnologies. Entre d'altres exemples, Stephan-Otto destaca un estudi sobre diabetis en el qual tracten de trobar diferències entre els genomes de persones malaltes i sanes. Altres projectes estan centrats en càncer, per trobar, per exemple, les singnatures genètiques que poden ajudar a entendre com progressarà un tumor per diagnosticar-lo i tractar-lo millor.

Ànima valenta

Una característica dels vídeos Meet Our Scientists és l'objecte personal que mostren els protagonistes al final de l'entrevista. Camille Stephan-Otto dur un company de viatge molt especial, "poderós, valent i especialment creatiu, característiques totes elles que necessites per dedicar-te a la ciència i per viure, diria".

Mira el vídeo en el nostre canal YouTube: "Deciphering the bytes of life" (subtítols disponibles en castellà, català i anglès)