Images
Participants
Contact
La sèrie Meet Our Scientists difon amb el vídeo “In love with the genetic code”, la recerca de Lluís Ribas sobre el codi genètic i la síntesi de proteïnes, essencials per a la vida.
Ribas destaca l’impacte evolutiu de l’enzim ADAT, descrit a Cell el 2012. L’aparició d’ADAT va ser decisiva per la separació de les espècies en tres grans dominis, i pot tenir interès biomèdic i biotecnològic.
En un centre biomèdic no hi pot faltar un laboratori dedicat a entendre la VIDA, així amb majúscules. Com va aparèixer la vida, com va evolucionar i quina és l’essència del seu funcionament, són tres preguntes cabdals que Lluís Ribas de Pouplana (Girona, 1965) mira de respondre en els diversos projectes que encapçala des del Laboratori de Traducció Genètica a l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona). Lluis Ribas dóna detalls de la seva feina en el nou vídeo de la sèrie Meet Our Scientists, titulat “In love with the genetic code”. El centre ha estrenat enguany aquests vídeo-perfils breus per donar a conèixer el contingut científic dels laboratoris a través dels seus líders, difondre la recerca biomèdica, fomentar vocacions i atraure nou talent.
El codi genètic – la lingua franca per a la vida
Ribas busca respostes a l’enigma de la vida a través de l’estudi d’un altre enigma: el codi genètic universal. Tal com ell ho explica, “el codi genètic és l’alfabet que els gens usen per fer proteïnes i aquest procés és l’essència de la vida mateixa. Amb l’anàlisi de l’evolució del codi, volem entre com va aparèixer la vida, com va progressar i també tots els efectes patològics que es generen quan hi ha problemes en la síntesi de proteïnes”.
Ribas de Pouplana va posar en marxa el Laboratori de Traducció Genètica el 2003, després d’estar 15 anys a l’estranger, que el van dur primer a la Universitat d’Edimburg, a Escòcia, després al Massachussets Institute of Technology (MIT) de Cambridge a la costa est dels Estats Units i, per últim, a l’Scripps Research Institute de La Jolla, a Califòrnia.
La llarga estada als Estats Units li va deixar la petja de la innovació. “El científics sentim passió per descobrir però al mateix temps és part de la nostra feina estar amatents a allò que pugui resoldre problemes biomèdics concrets i a la transferència en forma d’empresa”, explica qui ha estat co-fundador de dues “biotech”.
Un exemple concret d’aquesta visió pot ser la importància de l’enzim ADAT, que el seu laboratori va descobrir el 2012 i van publicar a Cell. L’aparició d’aquest enzim, segons apuntaven llavors, va significar una pressió evolutiva que va influenciar l’evolució dels genomes dels eucariotes, inclòs el genoma humà. “La funció d’ADAT és assegurar fidelitat i rapidesa en la fabricació de proteïnes quan les cèl·lules les necessiten”, explica el científic. A més, ADAT podria estar vinculat amb malalties humanes i al laboratori n’estan estudiant la relació. També es podria usar per millorar la fabricació sintètica de proteïnes, ja que proposen que aquest enzim n’optimitza la producció.
Lluís Ribas fa un símil entre l’objecte personal que mostra en el vídeo amb la seva feina: “Amb les eines que tenim a l’abast, el científics busquem en la foscor per fer nous descobriments”.
IRB Barcelona
L’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) treballa per aconseguir una vida lliure de malalties. Desenvolupa una recerca multidisciplinària d’excel·lència per curar el càncer i altres malalties vinculades a l'envelliment. Treballa establint col·laboracions amb la indústria farmacèutica i els principals hospitals per fer arribar els resultats de la recerca a la societat a través de la transferència de tecnologia, i du a terme diferents iniciatives de divulgació científica per mantenir un diàleg obert amb la ciutadania. L’IRB Barcelona és un centre internacional que acull al voltant de 400 investigadors de més de 30 nacionalitats. Reconegut com a Centre d'Excel·lència Severo Ochoa des de 2011, és un centre CERCA i membre del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST).
