Identifiquen els pacients de càncer de mama que es beneficiarien d’un tractament preventiu de metàstasi

Els metges no disposen de cap eina per detectar precoçment els pacients de càncer de mama que patiran metàstasi als ossos, un procés que es produirà en el 15-20% dels malalts. I en particular, no poden identificar els pacients que es podrien beneficiar anticipadament de tractaments específics de metàstasi, com ara l’àcid zoledrònic.

Un estudi liderat pel professor Robert E. Coleman, de la Universitat de Sheffield, i l’investigador ICREA de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), Roger Gomis, i publicat a Lancet Oncology, descobreix l’amplificació del gen MAF com una aproximació que permet estratificar els pacients de càncer de mama que es beneficiarien de l’ús d’àcid  zoledrònic en un context adjuvant (pacients negatius per MAF), d’aquells que els seria perjudicial (positius per MAF i que no estiguin en postmenopausia).

El descobriment original va ser patentat i transferit a l’empresa Inbiomotion de l’IRB Barcelona i ICREA, creada a finals de 2010. Inbiomotion, pilotada per l’empresa de capital risc Ysios Capital i la Caixa Capital Risc, ha desenvolupat la tecnologia necessària per validar el marcador en estudis clínics.

Les metàstasis òssies poden ser controlades, encara que no curades, per fàrmacs. Per tant, la prevenció de recurrència i de les metàstasi és essencial per reduir les 100.000 morts a l'any només a Europa per càncer de mama. Extensos estudis clínics aleatoris indiquen que els mateixos fàrmacs, coneguts com bisfosfonats, per reforçar els ossos i reduir les complicacions produides per les metàstasis òssies podrien ser igualment vàlids per evitar-les i reduir la mortalitat per càncer de mama. Tanmateix, el tractament no és útil per a tots els pacients i identificar aquells que s'en podrien beneficiar és clau. “És aquí on aquesta descoberta de l’IRB Barcelona, validada per aquest estudi a Lancet Oncology pot ser de gran utilitat per a la clínica i evitaria el tractament de pacients que no se’n beneficiarien o que podrien sortir-ne perjudicats”, suggereix Gomis, cap del laboratori Control de Creixement i Metàstasi.

Gobalment, hi ha un milió de nous casos de càncer de mama a l’any. El tractament preventiu pot tenir efectes secundaris indesitjables i un cost elevat, per tant, no es pot administrar massivament, especialment quan un grup de pacients en podria sortir perjudicat. “Per implementar un test diagnòstic d’acompanyament a un tractament, primer cal saber quins pacients poden beneficiar-se’n i quins no. El nostre descobriment ofereix una manera de distingir-los, quan abans no era possible", confirma Gomis.

MAF estratifica el tractament amb àcid zoledrònic en pacients amb càncer de mama

Aquest estudi s'ha centrat en l'associació entre el benefici del tractament, l'amplificació del gen MAF i el resultat final. En pacients MAF-negatius, la inclusió d'àcid zoledrònic en el context adjuvant s’associa amb millors resultats, independentment de l'estat de la menopausa. En canvi, en pacients amb MAF-positiu no postmenopàusiques en l’inici del tractament, observen un augment de resultats adversos i mortalitat.

L'avaluació en funció de MAF té el potencial de convertir-se en un enfocament objectiu per seleccionar pacients amb càncer de mama a qui administrar un tractament adjuvant amb bisfosfonat (és a dir, àcid zoledrònic).

Joan Albanell, cap d'Oncologia Mèdica de l'Hospital del Mar, afirma: "L'estudi presenta evidències noves per recolzar MAF com el primer biomarcador predictiu amb aplicació clínica per seleccionar pacients amb càncer de mama primerenc per rebre tractament adjuvant d'àcid zoledrònic. Si els resultats es confirmen en un estudi independent, MAF s'hauria d'incorporar a proves rutinàries en el càncer de mama primerenc i tindria un impacte en la vida de milers de pacients que es beneficiarien d'una selecció personalitzada".

Assaig clínic addicional en marxa

El proper pas a fer és confirmar la troballa en una assaig independent. Si es confirmés, es podria modificar l’estratègia terapèutica del càncer de mama inicial i millorar la qualitat de vida d'aquests pacients. "Això és exactament el que estem fent ara. Inbiomotion ha completat el desenvolupament de la tecnologia i ha iniciat el segon estudi clínic prospectiu/retrospectiu per validar el marcador en pacients amb càncer de mama primerenc", explica Gomis.

El coneixement publicat en open acces a Lancet Oncology, una de les revistes especialitzades en oncologia més llegida, és un dels projectes de transferència de tecnologia de l’IRB Barcelona. La troballa va donar lloc a la companyia Inbiomotion, fundada per Gomis i participada també per ICREA. La spin off va rebre finançament el 2012 i el 2016 del fons de capital risc Ysios Capital, la Caixa Capital Risc i la Fundació Vila Casas, per desenvolupar les eines per fer els assajos clínics.

La investigació s’ha dut a terme en col·laboració amb diversos centres clínics a Europa, incloent-hi l'Hospital del Mar amb el Dr. Joan Albanell, la Fundació Jiménez Díaz amb el Dr. Federico Rojo, l'IRB Barcelona amb el Dr. Roger Gomis i el Centre d'Investigació del Càncer de Sheffield amb Robert E. Coleman, expert mundial en metàstasi òssia, i Inbiomotion amb el Dr. Juan Carlos Tercero i el Dr. Joël Jean-Mairet.

El laboratori del Dr. Roger Gomis compta amb finançament de la Fundació BBVA, el Ministeri d’Economia i Competitivitat i la Generalitat de Catalunya.

Article de referència:

Coleman RE, Hall A, Albanell J, Hanby A, Bell R, Cameron D, Dodwell D, Marshall H, Jean-Mairet J, Tercero JC, Rojo F, Gregory W, and Gomis RR 

Effect of MAF amplification on treatment outcomes with adjuvant zoledronic acid in early breast cancer: a secondary analysis of the internation, open-label, randomised, controlled, phase 3 AZURE (BIG 01/04)

Lancet Oncology (2017) Doi:10.1016/S1470-2045(17)30603-4

Sobre l’IRB Barcelona

Creat el 2005 per la Generalitat de Catalunya i la Universitat de Barcelona, l'IRB Barcelona és Centre d'Excel·lència Severo Ochoa des de 2011. L’objectiu de l’IRB Barcelona és fer recerca d'excel·lència en biomedicina i millorar la qualitat de vida de les persones i, en paral·lel, potenciar la formació de talent, la transferència tecnològica i la comunicació social de la ciència. Els 25 laboratoris i set plataformes tecnològiques treballen per respondre a preguntes bàsiques en biologia i orientades a malalties com ara el càncer, la metàstasi, l’Alzheimer, la diabetis i malalties rares. És un centre internacional que acull al voltants de 400 treballadors de 32 nacionalitats. Està ubicat en el Parc Científic de Barcelona. L’IRB Barcelona forma part del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST) i la xarxa de Centres de Recerca de Catalunya (CERCA).