Images
Participants
Contact
Tot i la diferència de funcions cel·lulars perquè s’origini un tumor o perquè aquest faci metàstasi, estudis amb la mosca Drosophila melanogaster a l’IRB Barcelona, revelen que alguns gens poden promoure ambdós fenòmens.
En la recerca en càncer, s’ha tendit a diferenciar i estudiar per separat els gens d’iniciació tumoral i els gens per fer metàstasi perquè les capacitats cel·lulars necessàries per fer una o una altra cosa són radicalment diferents. Investigadors de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) liderats per Jordi Casanova, demostren ara que gens activats en la metàstasi, també són capaços d’iniciar tumors primaris i en detallen el mecanisme molecular. Aquesta troballa l’han fet usant de model la mosca Drosophila melanogaster i la publiquen a PloS Genetics aquesta setmana.
“Els resultats reforcen una idea que ja s’estava observant en la recerca en càncer”, explica Jordi Casanova, cap del laboratori Desenvolupament i Morfogènesi en Drosophila i professor del CSIC, que segueix: “i és que els mateixos gens poden activar l’inici de tumors i la seva metàstasi i que, per tant, alguns tumors poden dur incorporada la capacitat metastàtica de bell inici”, apunta el científic.
Dos fenòmens, gens compartits
El treball parteix de l’observació que tumors humans benignes o en estadis molt anteriors a fer metàstasi, tenien expressats alguns gens associats a metàstasi. “Aquestes coincidències ens van fer preguntar-nos si els factors anomenats de transició epiteli-mesènquima, que activen gens associats a motilitat i migració – molt habituals en desenvolupant embrionari- i també identificats en metàstasi, tenien un rol en la iniciació tumoral”, descriu Casanova.
En particular, els gens GATA s’han trobat sobre-expressats en metàstasis a fetge en pacients de càncer de còlon, així com en diversos tumors humans, como mama, ovari, pàncrees i còlon. L’equip de Jordi Casanova va estudiar diversos gens, entre ells el gen Serpent (homòleg de GATA en Drosophila) i demostra que efectivament, la sobre-expressió d’aquest gen és suficient per iniciar tumors: per si sol, promou un sobrecreixement de la mida de l’ala, modifica l’estructura del teixit i activa un sèrie de canvis genètics perquè s’origini un tumor.
L’ala de la mosca, un model de tumors epitelials
El treball s’ha dut a terme a Drosophila, la mosca del vinagre, un model molt ben establert per estudiar tumors epitelials. “Una vegada més els estudis amb Drosophila ens aporten un coneixement bàsic del comportament de gens involucrats en càncer i metàstasi, que permet que després investigadors del càncer segueixin estirant d’aquest fil”, diu l’investigador.
La primera autora del treball és la investigadora postdoctoral de l’IRB Barcelona Kyra Campbell, actualment a la Universitat de Sheffield, a Gran Bretanya, i ha comptat amb la col·laboració de Xavier Franch-Marro de l’Institut de Biologia Evolutiva del CSIC.
Aquest treball ha rebut finançament del Ministeri d’Economia i Competitivitat a través de fons Feder, i de la Generalitat de Catalunya.
Article de referència:
Kyra Campbell , Gaëlle Lebreton, Xavier Franch-Marro, Jordi Casanova
Differential roles of the Drosophila EMT-inducing transcription factors Snail and Serpent in driving primary tumour growth
PLoS Genetics (2018) https://doi.org/10.1371/journal.pgen.1007167
IRB Barcelona
L’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) treballa per aconseguir una vida lliure de malalties. Desenvolupa una recerca multidisciplinària d’excel·lència per curar el càncer i altres malalties vinculades a l'envelliment. Treballa establint col·laboracions amb la indústria farmacèutica i els principals hospitals per fer arribar els resultats de la recerca a la societat a través de la transferència de tecnologia, i du a terme diferents iniciatives de divulgació científica per mantenir un diàleg obert amb la ciutadania. L’IRB Barcelona és un centre internacional que acull al voltant de 400 investigadors de més de 30 nacionalitats. Reconegut com a Centre d'Excel·lència Severo Ochoa des de 2011, és un centre CERCA i membre del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST).
