Entrevistem Clara Morral, investigadora postdoctoral de l'IRB Barcelona

Clara Morral (Olesa de Montserrat, 1989) és investigadora postdoctoral al laboratori de Càncer Colorectal de l'IRB Barcelona. Després d'obtenir una llicenciatura en Biomedicina a la Universitat de Barcelona, es va mudar a Cambridge, on es va unir al grup de Matthew Freeman en el Laboratori de Biologia Molecular (LMB) per estudiar el paper del microambient durant el desenvolupament dels tumors i la metàstasi utilitzant Drosophila com a model animal. El 2012, va obtenir una beca de "La Caixa" per realitzar el doctorat a l'IRB Barcelona al laboratori de Càncer Colorectal, dirigit per Eduard Batlle. Es va doctorar en 2017, i des de llavors continua treballant com a investigadora postdoctoral a aquest laboratori.

És primera autora de l'article Zonation of ribosomal DNA transcription defines a stem cell hierarchy in colorectal cancer, que acaba de ser publicat a la revista científica Cell Stem Cell. L'estudi se centra en entendre quines són les propietats biològiques de les cèl·lules mare tumorals que els confereixen la capacitat regenerativa per poder mantenir el creixement del tumor de forma il·limitada, independentment de la seva identitat cel·lular. Per al desenvolupament d'aquest estudi s'han utilitzat organoides derivats de tumors primaris de càncer de còlon de pacients, i s'ha emprat extensament la tècnica d'edició del genoma CRISPR-Cas9.

1- Com et vas sentir quan vas saber que el teu treball es publicaria a Cell Stem Cell? Creus que aquest article marcarà una diferència en la teva carrera?

No va ser una notícia que arriba de la nit al dia, sinó alguna cosa per la qual portàvem lluitant molt temps de manera progressiva. Veus que cada dia hi estàs una mica més a prop, però un dia t'arriba aquest email en el qual et diuen que oficialment s'accepta el paper i... La meva primera reacció va ser un sentiment de satisfacció, i em vaig sentir bastant orgullosa. A la fin, sents que el treball ha valgut la pena, i és com un bon premi.

Crec que si. Crec que marcarà una diferència. En primer lloc, perquè crec que serà una bona manera de que la feina que hem dut a terme al laboratori pugui arribar a la comunitat científica. El fet de publicar en una revista d'alt impacte ajuda a que això arribi de forma més extensa a la comunitat científica. Això és una cosa que a mi m'interessa molt, perquè penso que cal que la gent sàpiga dels nostres descobriments i que et coneguin pel que has fet. I, d'altra banda, penso que em va a ajudar molt en el sentit que les publicacions científiques són molt valorades a l'hora de finançar projectes, i són necessàries per avançar en el camp de l'acadèmia, amb la qual cosa espero que aquest article m'ajudi en tots dos sentits.

2- Heu fet servir àmpliament l'eina d'edició del genoma CRISPR-Cas9. Ens pots explicar per què es considera un gran pas en la ciència? Quina diferència ha suposat en els experiments?

Aquesta tècnica crec que ha revolucionat la ciència en molts sentits. El fet que amb ella puguem modificar el genoma de les cèl·lules, l'ha fet molt potent. Ens ha permès realitzar molts experiments que abans, amb les eines que teníem, no era possible dur a terme. Per exemple, en el nostre cas, el que ens ha permès aquesta tècnica és marcar algunes poblacions tumorals concretes que abans no podíem marcar de cap manera, i poder-les estudiar in vivo, és a dir, veure com es comporten dins del tumor. I això és molt important perquè podem veure com interaccionen amb altres cèl·lules, quin és el seu comportament, si ajuden al creixement del tumor o no.

Un altre exemple és que ens ha permès el que anomenem "deplecionar" (eliminar) cèl·lules específiques dins del tumor. Això ens permet corroborar com d'importants són aquestes cèl·lules en el moment en què les eliminem i veure què és el que passa amb els tumors. Jo crec que, en el nostre cas, són dos aspectes molt fonamentals per extreure les conclusions que hem obtingut de l'estudi, i sense aquesta tècnica segurament no haguéssim pogut fer-ho.

3- Com creus que ha avançat la investigació de càncer colorectal en els últims anys? Quins són els propers reptes?

És una pregunta difícil. En els últims anys s'ha avançat molt, tant en l'estudi en general de el càncer com, sobretot, en el de el càncer de còlon. A vegades tinc la sensació que tot avança molt ràpid i que no em dóna temps de posar-me a el dia. Un dels passos en els quals més s'ha avançat en el càncer de còlon ha estat gràcies a les noves tecnologies de seqüenciació massiva i de biologia molecular. Hem pogut entendre molt bé, per exemple, a nivell de mutacions, com són aquests tumors. Això ens ha permès entendre que no tots els tumors són iguals i que no tots els pacients tenen els mateixos tipus de tumors, el que ens permet d'alguna manera classificar als pacients dins el càncer de còlon, entendre per què unes teràpies funcionen i d'altres no, la qual cosa ens permet dur a terme les denominades "teràpies dirigides". També s'ha avançat en el diagnòstic precoç de càncer de còlon, on han sorgit moltes tècniques.

Tot i així, un dels reptes de el càncer de còlon és poder tractar les metàstasis, i és on molts dels esforços estan posats ara mateix. Per exemple, encara no entenem per què hi ha pacients que, després d'haver-se curat d'un tumor primari de càncer de còlon, després de molts anys els reapareix aquesta malaltia en forma de metàstasi. No entenem com són aquestes cèl·lules que, d'alguna manera, queden al cos, com són capaces de sobreviure tants anys i després, fins i tot, reactivar-se i créixer de nou. Aquest seria el procés de la metàstasi i en el càncer de còlon encara no entenem com passa. I ni tan sols tenim tractaments efectius per tractar aquestes metàstasis. I en relació a aquest punt, crec que la immunoteràpia està sent una eina molt potent a nivell terapèutic en alguns càncers com el melanoma. Tot i que també tindrà molta rellevància, ara mateix la immunoteràpia no funciona en el càncer de còlon. Tant en el nostre laboratori com en molts altres, hem vist que el sistema immune juga un paper fonamental en el desenvolupament de la malaltia. Només ens falta trobar com modular-lo per a que les immunoteràpies també funcionin en el càncer de còlon. Crec que la direcció és aquesta: les metàstasis, les cèl·lules latents i, sobretot, els estudis d'immunoteràpia.

4- Què et va portar a embarcar-te en IRB Barcelona? Com està sent la teva experiència?

Quan vaig acabar la carrera, vaig estar un any a Anglaterra fent pràctiques en un laboratori, i crec que aquí em vaig adonar que volia seguir en investigació i en el món de l'acadèmia, i vaig començar a pensar que fer un doctorat era la millor opció. Llavors, informant-me, vaig veure que l'IRB Barcelona tenia científics molt bons, grups de recerca que feien coses espectaculars. De fet, la meva dificultat més gran va ser decidir amb quins grups entrevistar-me, ja que, des del meu punt de vista, la ciència que s’hi feia era molt bona, i ara ho puc corroborar.

Vaig decidir embarcar-me a l'IRB Barcelona per aquest motiu. I ara que han passat tots aquests anys, m'he adonat que no només es fa bona ciència, sinó que per a mi un element fonamental de l'IRB Barcelona és el bon ambient que hi he trobat. Sobretot i especialment, la comunitat d'estudiants de doctorat. Ens hi passem tantes hores i tenim un treball que requereix tanta dedicació, que l'ambient és fonamental. Per a mi, ha estat molt important que lles persones qye que m’envoltéssin fossin no només companys de treball, sinó que crec que he tingut molt bons amics dins de l'IRB Barcelona. I això l'Institut ho afavoreix molt, i una cosa retroalimenta l'altra. Si estàs contenta en el teu ambient, també estàs contenta fent la teva feina. Així que tornaria a començar si en tingués l'oportunitat, sens dubte!

5- Parla'ns de la teva experiència en la captació de fons per al Repte Metàstasi de l'IRB Barcelona. 

L'experiència de participar en el Repte Metàstasi realment va ser —sorprenentment— molt bona. He d'admetre que jo sóc una persona de les que es tanquen al laboratori i, fins ara, em donava la sensació que la meva única manera de contribuir a la societat en la investigació del càncer era passar-m’hi hores i hores. Amb el Repte Metàstasi, en realitat em vaig adonar que hi ha altres maneres en què podem col·laborar. I això per a mi també va ser molt important, perquè em va permetre involucrar una mica més a la meva família i els meus amics: vam organitzar una visita i un tast de vins a casa. Van venir molts amics que no esperava. També persones a les quals no coneixia. Va ser un dia per poder explicar a la gent, més enllà del món científic, què és el que fem a l'IRB Barcelona. Llavors em vaig adonar que totes dues parts són molt necessàries. La veritat és que va ser un dia molt bonic, i crec que és una molt bona iniciativa per part de l'IRB Barcelona.