Vés al contingut

Descriuen un nou sistema de col·laboració en la comunicació entre cèl·lules

Images

Contact

Imatge
Section Head of Communication & Outreach
Tel.+34 93 40 37255
L'estudi es publica aquesta setmana a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS).
Investigadors de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) han identificat en la mosca de la fruita, Drosophila melanogaster, un nou mecanisme de senyalització entre cèl·lules. La comunicació entre cèl·lules es fonamental perquè un organisme es desenvolupi correctament, i moltes vegades la malaltia sorgeix quan apareixen problemes en la interpretació o recepció de senyal entre cèl·lules. Aquí, el què han trobat els investigadors és que dos grups de cèl·lules independents generen el mateix senyal per vies diferents, i que després sumen esforços perquè aquest senyal arribi adequadament a la cèl·lula destinatària. D’aquesta manera, la cèl·lula receptora rep el senyal de dues fonts diferents. L’estudi el recull aquesta setmana la revista PNAS en la seva edició electrònica avançada.

Jordi Casanova (IRB Barcelona/CSIC), explica que aquest sistema de cooperació cel·lular per a la comunicació conjunta d’un missatge es pot interpretar “com una mesura de seguretat del què s’ha dotat el sistema perquè el senyal arribi a la cèl·lula receptora en les condicions adequades, ni massa dèbil ni massa fort”. Els investigadors, mitjançant tècniques d’interferència per RNA (RNAi) han vist que per anul·lar la comunicació, cal inactivar el senyal en ambdós grups de cèl·lules. Però també han observat que estimulant en excés la producció de més senyal (és a dir, major nombre de molècules), la cèl·lula receptora té problemes i es desenvolupa malament.

Els investigadors han fet la descoberta estudiant el comportament d’un gen anomenat torso-like durant les primeres etapes de desenvolupament de l’embrió de la mosca Drosophila. Els dos grups de cèl·lules activaven per separat i per mecanismes diferents el mateix gen torso-like mentre encara estaven en compartiments diferenciats de l’ovari de Drosophila, per després anar-se a trobar al mateix punt i senyalitzar juntes cap a la cèl·lula destinatària receptora.

Marc Furriols, primer autor de l’estudi, explica que el gen torso-like activa una molècula receptora de membrana que és específica de la Drosophila, però que aquesta molècula pertany a tota una família de receptors on està inclòs, per exemple, el receptor de l’hormona del creixement humana, i que també actua quan rep un senyal extern que l’activa. “Aquest treball descriu un mecanisme de senyalització de la mosca i és recerca molt bàsica, però és gràcies a aquests estudis que aprenem a entendre com funcionen per després poder manipular-los i controlar-los”.

Moltes d’aquestes vies i sistemes de senyalització s’han conservat al llarg de l’evolució, així que els estudis amb models com ara el de la mosca de la fruita poden aportar informació sobre el funcionament dels mecanismes de senyalització també en els humans.

ARTICLE DE REFERÈNCIA:
Two distinct but convergent groups of cells trigger Torso receptor tyrosine Kinase activation by independently expressing torso-like
Marc Furriols, Gemma Ventura, and Jordi Casanova
PNAS June 25-29, 2007

IRB Barcelona

L’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) treballa per aconseguir una vida lliure de malalties. Desenvolupa una recerca multidisciplinària d’excel·lència per curar el càncer i altres malalties vinculades a l'envelliment. Treballa establint col·laboracions amb la indústria farmacèutica i els principals hospitals per fer arribar els resultats de la recerca a la societat a través de la transferència de tecnologia, i du a terme diferents iniciatives de divulgació científica per mantenir un diàleg obert amb la ciutadania. L’IRB Barcelona és un centre internacional que acull al voltant de 400 investigadors de més de 30 nacionalitats. Reconegut com a Centre d'Excel·lència Severo Ochoa des de 2011, és un centre CERCA i membre del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST).