Images
Participants
Contact
Analitzant leucèmies secundàries de la sang, investigadors de l'IRB Barcelona detecten mutacions causades per tractaments basats en el platí en cèl·lules que eren sanes en el moment de rebre el tractament.
El tractament amb quimioteràpies influeix en el desenvolupament de les cèl·lules de la sang afavorint l'hemopoesi clonal a partir de cèl·lules amb mutacions preexistents.
L'estudi s'ha publicat a la revista Nature Communications.
El mecanisme d'acció d'alguns tipus de quimioteràpia resideix en danyar l'ADN de les cèl·lules canceroses, per eliminar-les. Se sap que la quimioteràpia pot impactar també en les cèl·lules sanes i aquest "mal" pot romandre en aquestes cèl·lules, en forma de mutacions, encara després de finalitzar el tractament.
Investigadors del laboratori de Genòmica Biomèdica de l'IRB Barcelona, liderats per la investigadora ICREA Dra. Núria López-Bigas, han identificat les "empremtes" (en forma de mutacions en l'ADN), que deixen les quimioteràpies basades en platí, en casos de leucèmia mieloide aguda (AML, per les sigles en anglès) associada al tractament previ amb quimioteràpia d'un tumor sòlid.
"En aquest treball ens interessava particularment identificar les mutacions que la quimioteràpia provoca en les cèl·lules sanes, per entendre si l'inici de l’AML és anterior o posterior a l'exposició dels pacients a les quimioteràpies", diu el Dr. Abel González-Pérez, investigador associat que ha liderat el projecte juntament amb la Dra. López-Bigas. "En el cas de les quimioteràpies basades en platí, la detecció d'aquesta empremta mutacional en totes les cèl·lules de la AML ens permet afirmar que el desenvolupament de l'AML associat al tractament és posterior a l'exposició a aquests fàrmacs", explica.
En concret, els investigadors van poder identificar les "empremtes" de les quimioteràpies basades en el platí (cisplatí, oxaliplatí i carboplatí) en les cèl·lules sanguínies de pacients amb AML secundari. En canvi, les teràpies basades en 5-fluoruracilo o Capecitabina, tot i estar relacionades també amb casos de AML secundària, no deixen empremtes detectables en cèl·lules sanes de la sang, segurament per tenir un mecanisme d'acció diferent.
La hematopoesi clonal i la AML secundària
La hematopoesi clonal és un procés comú en edats avançades, mitjançant el qual una cèl·lula hematopoètica es reprodueix amb més eficiència que altres, ocupant amb el temps una fracció important de les cèl·lules de la sang. La hematopoesi clonal també es dóna com a conseqüència de l'exposició a algunes quimioteràpies. Si aquest procés comencés amb posterioritat a l'exposició a el tractament, les mutacions de les quimioteràpies basades en platí serien detectables, igual que ocorre en els casos de AML. No obstant això, els autors no les han identificat. Això implica que l'inici de l'hematopoesi clonal és anterior al tractament amb la quimioteràpia, l'efecte és accelerar aquest procés.
"El nostre estudi ens permet distingir si l'hematopoesi clonal ja havia començat abans de l'tractament amb quimioteràpia o no i així establir una relació temporal" diu el Dr. Oriol Pich, primer autor d'l'estudi i Alumni de l'IRB Barcelona, actualment investigador postdoctoral a l'Francis Crick Institute a Londres.
El mapa de les alteracions genètiques causades per quimioteràpia
El laboratori de Genòmica Biomèdica ja va publicar el 2019 un treball identificant les "empremtes" que deixen 06:00 teràpies comunament utilitzades per tractar el càncer en les cèl·lules sanes i van observar que algunes d'aquestes quimioteràpies causen alteracions en l'ADN a un ritme entre cent i mil vegades més ràpid que els processos associats a l'edat.
Aquesta investigació ha estat possible gràcies als pacients i els seus familiars que van consentir que mostres de les seves tumors poguessin ser utilitzades per a la investigació científica. En concret, aquest treball s'ha dut a terme en col·laboració amb l'Hospital de Sant Pau de Barcelona. L'estudi ha comptat amb finançament de el Consell Europeu de Recerca (ERC, per les sigles en anglès), de el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i de el Departament d'Empresa i Coneixement de Catalunya.
Artícle de referència:
The evolution of hematopoietic cells under cancer therapy
Oriol Pich, Albert Cortes-Bullich, Ferran Muiños, Marta Pratcorona, Abel Gonzalez-Perez & Nuria Lopez-Bigas
Nature Communications (2021) DOI: 10.1038/s41467-021-24858-3
IRB Barcelona
L’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) treballa per aconseguir una vida lliure de malalties. Desenvolupa una recerca multidisciplinària d’excel·lència per curar el càncer i altres malalties vinculades a l'envelliment. Treballa establint col·laboracions amb la indústria farmacèutica i els principals hospitals per fer arribar els resultats de la recerca a la societat a través de la transferència de tecnologia, i du a terme diferents iniciatives de divulgació científica per mantenir un diàleg obert amb la ciutadania. L’IRB Barcelona és un centre internacional que acull al voltant de 400 investigadors de més de 30 nacionalitats. Reconegut com a Centre d'Excel·lència Severo Ochoa des de 2011, és un centre CERCA i membre del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST).
