Vés al contingut

Assenyalen una possible diana per combatre la pèrdua de massa muscular

Images

Participants

Contact

Imatge
Section Head of Communication & Outreach
Tel.+34 93 40 37255

Investigadors de l’IRB, liderats per Antonio Zorzano, demostren en ratolins que la proteïna DOR afavoreix la pèrdua de massa muscular.

Els científics proposen que el disseny d’un inhibidor de DOR permetria prevenir i combatre la pèrdua de múscul en malalts de sarcopènia i caquèxia.

La pèrdua patològica de massa muscular és un greu problema biomèdic que no té tractament adequat. Els principals afectats són la gent gran a través del diagnòstic de sarcopènia, i els malalts de càncer, sida o altres malalties infeccioses que desenvolupen caquèxia.

Un estudi de científics de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB), a Barcelona, liderats per Antonio Zorzano, també catedràtic de la Universitat de Barcelona, posa sobre la taula una possible diana per combatre el deteriorament del múscul en aquestes poblacions de risc.

En l’estudi que publica avui el Journal of Clinical Investigation (JCI), una de les revistes de major impacte en medicina experimental, els científics relacionen l’activitat de la proteïna DOR amb la pèrdua de massa muscular i l’assenyalen com una diana plausible contra la qual desenvolupar un fàrmac per prevenir el deteriorament dels músculs sota condicions patològiques específiques.

DOR (Diabetis and Obesity Regulated gene), també anomenada TP53INP2, és una proteïna involucrada en autofàgia, un procés que funciona com a control de qualitat dins les cèl·lules perquè es mantinguin sanes. Els investigadors han comprovat que quan augmenten l’expressió de DOR en múscul de ratolins diabètics augmenta l’autofàgia, la qual cosa afavoreix la pèrdua de massa muscular en els ratolins.

L’avantatge per desenvolupar un inhibidor contra DOR és que l’autofàgia, que és necessària per a la salut cel·lular, no quedaria totalment inhabilitada sense aquesta proteïna. Això és perquè DOR no és essencial en autofàgia, sinó que hi actua més aviat com un accelerador. Així, la inhibició de DOR només la reduiria parcialment perquè d’altres molècules involucrades continuarien funcionant normalment, tot mantenint els nivells d’autofàgia en un rang beneficiós per a les cèl·lules.

“Si es poguessin tractar els pacients de sarcopènia i de caquèxia, o en risc de patir-les, mitjançant un fàrmac que inhibís DOR podríem frenar o prevenir la pèrdua de massa muscular”, diu Zorzano, cap del laboratori en “Malalties Heterogèniques i Poligèniques” a l’IRB, centrat en l'estudi de la diabetis i l'obesitat.

“Estem revelant als investigadors farmacèutics una possible diana terapèutica per a dues malalties que afecten seriosament la qualitat de vida de qui les pateix”, manifesta l’investigador.

Resolen la incògnita de perquè els diabètics de tipus 2 perden menys massa muscular que els de tipus 1

Una altra derivada de l’estudi respon a una incògnita biomèdica relacionada amb la diabetis. Els metges no entenien perquè els diabètics de tipus 2 -que són els malalts que generen resistència a la insulina o en tenen molt poca-, són capaços de mantenir o minimitzar la pèrdua de massa muscular respecte els diabètics de tipus 1 -que no generen insulina-, que clarament perden múscul esquelètic.

Els investigadors de l’IRB demostren que DOR està reprimida en les cèl·lules musculars de models animals diabètics de tipus 2 i aquesta repressió de DOR permetria conservar la massa muscular.

“Interpretem aquesta repressió natural de DOR com un mecanisme adaptatiu del múscul per tal de preservar la massa muscular, que permet als diabètics de tipus 2 mantenir una força muscular millor, explica David Sala, primer autor del treball que ha iniciat recentment una estada postdoctoral al Sanford-Burnham Medical Research Institute, a La Jolla, Califòrnia.

A banda de treballar amb ratolins, els científics han fet els experiments amb biòpsies de múscul esquelètic de pacients amb diabetis i de persones resistents a la insulina, gràcies a la col·laboració amb grups clínics de la Université Lyon 1, de França, i de la Universitat Mèdica de Byalistok, de Polònia, que també signen l’estudi.

El projecte desenvolupat en el laboratori del Dr. Zorzano ha estat finançat pel Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa en Diabetis i Malalties Metabòliques (CIBERDEM), el Ministeri d’Economia i Coneixement, i el projecte europeu DIOMED del programa Interreg-SUDOE.

Article de referència:
Autophagy-regulating TP53INP2 mediates muscle wasting and is repressed in diabetes
David Sala, Saška Ivanova, Natàlia Plana, Vicent Ribas,Jordi Duran, Daniel Bach, Saadet Turkseven, Martine Laville, Hubert Vidal, Monika Karczewska-Kupczewska, Irina Kowalska, Marek Straczkowski, Xavier Testar, Manuel Palacín, Marco Sandri, Antonio L. Serrano, Antonio Zorzano
Journal of Clinical Investigation (2014) doi: 10.1172/JCI72327

IRB Barcelona

L’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) treballa per aconseguir una vida lliure de malalties. Desenvolupa una recerca multidisciplinària d’excel·lència per curar el càncer i altres malalties vinculades a l'envelliment. Treballa establint col·laboracions amb la indústria farmacèutica i els principals hospitals per fer arribar els resultats de la recerca a la societat a través de la transferència de tecnologia, i du a terme diferents iniciatives de divulgació científica per mantenir un diàleg obert amb la ciutadania. L’IRB Barcelona és un centre internacional que acull al voltant de 400 investigadors de més de 30 nacionalitats. Reconegut com a Centre d'Excel·lència Severo Ochoa des de 2011, és un centre CERCA i membre del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST).