El Sincrotró ALBA acollirà dos nous grans equipaments, un orientat a ciència de materials valorat en 4,1 milions d’euros i encapçalat per l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2), i un altre orientat a biologia molecular valorat en 1,7 milions d’euros i encapçalat per l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona (IBMB-CSIC).
La nova plataforma compta també amb la participació del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST), el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC) i el Centre de Regulació Genòmica (CRG).
Avui s’ha conegut l’aprovació del cofinançament a través del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) d’aquests dos projectes que involucren a nombroses institucions i centres de recerca.
“La nova instrumentació ens permetrà aprofundir en l’anàlisi del proteoma humà, donar encara més detalls sobre les proteïnes, treballar amb mostres més nombroses i complexes, i de manera més ràpida” explica Vilaseca.
Els fons FEDER, atorgats per la Secretaria d’Universitats i Recerca del Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, tenen com a objectiu dotar la comunitat científica d’equipaments i plataformes que potenciïn l’excel·lència científica i tecnològica. El projecte té un cost d’ 1.039.000€, dels quals els fons FEDER assumeixen el 50%, i el 50% restant ho aporten les entitats participants. Part de la inversió que realitza l'IRB Barcelona està sufragada per un llegat que va rebre l'Institut en 2018, destinat a donar suport a la recerca del càncer i la metàstasi.
Cap a la medicina personalitzada
L'estudi quantitatiu del proteoma és clau en la recerca de biomarcadors per al diagnòstic o pronòstic de les malalties. "La proteòmica aplicada a la investigació translacional, com la que fem a l'IRB Barcelona, permet estudiar diferències a nivell de proteïnes entre pacients amb patologies i persones sanes, tenint un potencial mèdic molt significatiu", afirma Francesc Posas, director de l'Institut. "Per això, aquest nou equip és, per a nosaltres, una aposta estratègica", afegeix.
En els últims mesos, per exemple, a la plataforma d'Espectrometria de Masses i Proteòmica han estat treballant amb mostres de plasma de pacients amb COVID-19, en un projecte col·laboratiu dirigit pel Dr. Joan Calvet de l'Hospital Parc Taulí, i la unitat de Bioestadística i Bioinformàtica de l'IRB Barcelona, per estudiar el proteoma i tractar d'extreure què és el que determina si un pacient presentarà una evolució favorable o si, per contra, desenvoluparà complicacions.
Així mateix, l’anàlisi de les proteïnes també pot servir per conèixer quins mecanismes fan servir les cèl·lules tumorals per migrar i colonitzar altres òrgans, causant la metàstasi o per ajudar en el desenvolupament d’immunoteràpies dirigides. En la medicina, la proteòmica pot permetre avaluar com s’està desenvolupant la malaltia en un pacient en concret i saber així si respondrà millor a un tractament o a un altre. “La proteòmica ha d’entrar amb força a la pràctica clínica” afirma Vilaseca “és un pas clau en el camí cap a la medicina personalitzada”.
Un servei a tota la comunitat científica
L’equipament, allotjat a les instal·lacions de l’IRB Barcelona, al Parc Científic de Barcelona, donarà servei a la comunitat científica del mateix Institut, IJC, IRSJD, VHIO i UB, i també estarà a disposició dels investigadors d’altres entitats que puguin requerir el servei, com poden ser hospitals, empreses i centres de recerca.
Manel Esteller, director de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC), Investigador ICREA i catedràtic de Genètica de la Universitat de Barcelona i Carolina De la Torre responsable de la plataforma de proteòmica de l'Institut, consideren que "l'adquisició d'aquest equip d'última generació, gràcies als fons FEDER, permetrà l'execució del projecte en el qual recentment el IJC ha començat a formar part, consorci internacional anomenat CPTAC "The National Cancer Institute 's Clinical Proteomic Tumor Analysis Consortium", aquest consorci ha realitzat un esforç a nivell nacional per accelerar la comprensió de les bases moleculars de el càncer mitjançant l'aplicació d'anàlisi de proteoma i genoma a gran escala, o proteogenómica".
S’espera que l’equipament arribi a les instal·lacions cap a principis de 2021, i que estigui treballant a ple rendiment per l’any 2022.
Barcelona, 9 d’abril de 2020. Avui s’ha conegut la resolució provisional de la darrera convocatòria per a l’assignació de cofinançament procedent del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) per a la realització de projectes cooperatius de creació, construcció, adquisició i millora d’equipaments i plataformes científiques i tecnològiques compartides. Entre els projectes estratègics aprovats hi ha dues propostes, una encapçalada per l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2) i una altra per l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona (IBMB-CSIC), que gràcies a l’esforç concertat de nou entitats de recerca permetran instal·lar al Sincrotró ALBA diversos equipaments de microscòpia electrònica avançada que convertiran Barcelona en un hub d’excel·lència de primer nivell europeu per a la col·laboració científica en aquest àmbit.
Els ajuts FEDER, concedits per la Secretaria d’Universitats i Recerca del Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, tenen l’objectiu de dotar la comunitat científica d’equipaments i plataformes que potenciïn l’excel·lència científica i tecnològica, en especial la relacionada amb les tecnologies facilitadores transversals recollides en l’Estratègia de recerca i innovació per a l’especialització Intel·ligent de Catalunya (RIS3CAT). L’aportació de fons europeus arriba fins al 50 % del total del cost de l’actuació.
La proposta encapçalada per l’ICN2, amb un cost aproximat de 4,1 milions d’euros, està destinada a l’adquisició i instal·lació de nous equips avançats de microscòpia electrònica i preparació de mostres especialment ideats per a la ciència de materials i estudis a escala atòmica. Aquest equipament consta d’un Microscopi Electrònic de Transmissió amb Correctors d’Aberracions Monocromat, que s’instal·larà al Sincrotró ALBA i d’un equipament de Feix d’Ions Focalitzats (Focused Ion Beam, FIB) per poder tallar les mostres en làmines molt fines i estudiar-les amb resolució atòmica, que s’instal·larà a l’ICN2. L’execució del projecte serà possible, a més dels fons FEDER, de l’ajut “Centres d’Excel·lència Severo Ochoa” (SEV-2017-0706) de l’ICN2 i del Sincrotró ALBA, gràcies a les aportacions del CSIC, de l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC) i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i de les aportacions privades de mecenatge per part del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST) —del que formen part l’ICN2, el CRG i l’IRB Barcelona, i que va iniciar el 2016 l’impuls de les col·laboracions que han permès constituir aquesta nova plataforma— i Microsoft. L’ICN2 i la companyia Microsoft col·laboren en el disseny de circuits basats en nanofils híbrids per a ordinadors quàntics.
D’altra banda, el projecte encapçalat per l’IBMB-CSIC, valorat en uns 1,7 milions d’euros, correspon a la compra d’un crio-microscopi electrònic d’alt voltatge enfocat a aplicacions biològiques. Aquest tipus d’equipament permet observar l’estructura de les biomolècules a escala atòmica sense la necessitat d’obtenir-ne cristalls. Es tracta d’un microscopi adequat per al cribratge de mostres biològiques i per a l’obtenció de dades estructurals a nivell atòmic de grans complexos moleculars i cel·lulars, per exemple, l'estructura externa de coronavirus, com el responsable de l'actual pandèmia de la COVID-19, o els receptors que fa servir per entrar a les cèl·lules. La seva compra serà possible, a més dels fons FEDER, l’IBMB-CSIC i el Sincrotró ALBA, gràcies a les aportacions del IRB Barcelona, el CSIC, el CRG, la UAB i el BIST.
Aquesta és, doncs, una iniciativa molt transversal que s’alinea amb la tendència mundial de centralitzar equipaments d’aquest tipus a prop dels grans acceleradors de partícules o sincrotrons, amb la singularitat que aquest nou espai de recerca es crearà dins mateix de les instal·lacions de l’ALBA. Es tractarà d’un laboratori complementari a les seves línies de llum amb un gran valor afegit per la ciència de materials i per la biologia estructural. Està previst que les obres per acollir les noves infraestructures puguin començar abans d’acabar l’any i que d’aquí a aproximadament dos anys el nou espai pugui acollir els primers usuaris i contenir un equipament permanentment actualitzat. La plataforma de microscòpia electrònica oferirà noves oportunitats tant a grups de recerca com a empreses que requereixin equipaments de microscòpia d’última generació.
Per a més informació:
Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2)
Marketing and Communication Department
Àlex Argemí, Head of Marketing and Communication: alex.argemi@icn2.cat; +34 635 861 543
Institut de Biologia Molecular de Barcelona (IBMB-CSIC)
Núria Verdaguer, Directora: nvmcri@ibmb.csic.es; +34 934 034 952
Sincrotró ALBA
Oficina de Comunicació i Divulgació
Laia Torres Aribau: laia.torres@cells.es; 93 592 4071
Contingut relacionat
