Identifiquen un nou mecanisme del paràsit de la malària per adaptar-se millor a les persones infectades

Dins el cos humà, un dels estadis que té el paràsit Plasmodium falciparum, responsable de la malària més virulenta, és el de merozoït. El merozoït té com a funció la invasió dels glòbuls vermells. Durant aquest procés d’invasió, el paràsit està exposat als anticossos del sistema immunitari, i per tant les proteïnes del merozoït que interactuen amb els glòbuls vermells són un possible punt feble del paràsit i en conseqüència una diana molt clara pel desenvolupament de vacunes. L’investigador ICREA de l’IRB Barcelona, i expert en Parasitologia Molecular, Alfred Cortés, juntament amb investigadors del National Institute for Medical Research (NIMR) de Londres, han descobert ara que el paràsit té la capacitat d’apagar i encendre l’expressió d’algunes de les proteïnes utilitzades per accedir a l’interior del glòbul vermell. Pels investigadors, aquesta capacitat li aporta al paràsit una major flexibilitat d’adaptació a l’hora d’envair la cèl·lula. El treball es publica aquest divendres a Plos Pathogens, la revista científica de major impacte en l’àmbit de la Parasitologia.

Concretament, el què han trobat els científics és que P. falciparum activa i desactiva l’expressió de 7 gens (i les corresponents proteïnes) sense que això afecti la capacitat del paràsit per entrar dins de glòbuls vermells normals o modificats, el què suggereix, segons Cortés, que l’expressió variada d’aquests gens podria servir al paràsit per escapar de les respostes immunitàries de l’organisme hoste, “tot i que aquesta hipòtesi encara està per confirmar”, puntualitza l’investigador.

Els investigadors han descobert que el mecanisme de silenciament d’aquests gens és epigenètic, és a dir, que el paràsit deixa d’expressar un gen sense canviar la seva informació genètica, i té com a característiques principals que és molt flexible, adaptable i fàcilment reversible. Això significa que el paràsit podria tornar a expressar aquestes proteïnes de manera relativament fàcil quan infectés a alguna altra persona i tornar-les a silenciar en un altre hoste perquè li convingués més, explica Cortés. “Es un sistema d’adaptació a l’hoste molt sofisticat i ara el repte serà esbrinar com funciona a nivell molecular, és a dir, descobrir quines modificacions epigenètiques concretes estan associades a activitat o silenciament”. Un altre dels objectius immediats és veure quins dels més de 30 gens coneguts que intervenen en el procés d’invasió de glòbuls vermells, poden estar actius o inactius en paràsits que es troben a la natura. “Amb aquest estudi hem pogut veure que hi ha 7 gens de 4 famílies gèniques diferents que es poden trobar silenciats en una soca concreta de Plasmodium falciparum, però sospitem que hi ha altres gens que també poder ser silenciats i això ho investigarem a fons en soques salvatges de paràsits”, conclou Cortés.

L’investigador, que ha obert una línia en Parasitologia Molecular dins el Laboratori de Traducció Genètica de l’IRB Barcelona, diu que gràcies a aquest estudi també “sabem que cap d’aquestes proteïnes en solitari seria bona candidata per fer-ne una vacuna perquè amb o sense elles el paràsit assoleix la invasió de l’eritròcit per continuar el seu cicle vital”. Alguns investigadors, entre ells Alfred Cortés, creuen que és necessari un coneixement més detallat de la biologia del paràsit per poder dissenyar vacunes amb una alta probabilitat d’èxit.

Article de referència:
Epigenetic Silencing of Plasmodium falciparum Genes Linked to Erythrocyte Invasion
Cortés A, Carret C, Kaneko O, Yim Lim BYS, Ivens A and Holder AA
PLoS Pathog 3(8): e107 doi: 10.1371/journal.ppat.0030107(2007)

Més informació: Sònia Armengou. Oficina de Premsa IRB Barcelona. 93 403 72 55 sonia.armengouirbbarcelona.org