L'IRB Barcelona coordinarà dos projectes europeus en biomedicina

L’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) ha obtingut la coordinació de dos projectes europeus de recerca en l’àrea de la Salut, segons ha resolt la Comissió Europea (CE) en la segona convocatòria del VII Programa Marc. Aquest fet col·loca l’IRB Barcelona en centre capdavanter en el conjunt de l’Estat, juntament amb el Consell Superior d’investigacions Científiques, en el lideratge de projectes europeus. En global, els centres espanyols en lideraran deu. Per als projectes de l’IRB Barcelona, la CE aportarà un finançament superior a cinc milions d’euros per a tres anys, del 2009 al 2011. Malària i diabetis són els cavalls de batalla dels consorcis dirigits pels investigadors Lluís Ribas de Pouplana i Antonio Zorzano.

Desactivar les armes del paràsit de la malària

El consorci coordinat per Lluís Ribas de Pouplana, investigador ICREA i cap del Laboratori de Traducció Genètica a l’IRB Barcelona, explorarà una via prometedora per trobar nous compostos antimalària. El projecte Mephitis s’inclou dins la convocatòria de "Projectes per a malalties del Tercer Món en col·laboració amb laboratoris de la India". La malària es transmesa pel paràsit Plasmodium falciparum, que viu en algunes famelles dels mosquits Anopheles. Les persones se n’infecten amb la picada del mosquit, moment en què el paràsit entra en l’organisme i es prepara per atacar els glòbuls rojos de la sang. Actualment, es registren entre 300 i 500 milions de casos d’infecció a l’any al món i moren cada any més d’un milió de persones, principalment nens de l’Àfrica i l’Àsia.

La base científica del projecte és entendre com es produeix la formació de proteïnes en el paràsit involucrades en la transmissió de la malària, amb l’objectiu de trobar elements que inhibeixin aquest procés i poder desenvolupar medicaments antimalària. El projecte de Ribas de Pouplana parteix de la base que "avui ja tenim prou coneixement sobre com es produeix la síntesi de proteïnes en organismes com el bacteri E.coli o el llevat Saccharomyces cerevisiae, i ara ens interessa transplantar aquest saber cap a organismes de rellevància mèdica, com el Plasmodium". Aquesta nova estratègia proporcionarà informació cabdal per lluitar eficaçment contra el paràsit.

Ribas ha reunit experts en diversos àmbits: en la biologia del Plasmodium; en processos de síntesi de proteïnes; i en eines avançades de cristal·liografia, bioinformàtica, dinàmica de genomes, transcriptòmica i proteòmica. La Plataforma de Química Combinatòria del Parc Científic de Barcelona, on està ubicat l’IRB Barcelona, dirigida per la investigadora Miriam Royo, és un dels vuit laboratoris integrats en el consorci. A més dels dos grups barcelonins, n’hi ha dos que provenen de l’Índia, un de França, un d’Itàlia, un de Portugal i un d’Austràlia.

Bioinformàtica i medicina molecular, unides contra la diabetis

Antonio Zorzano, cap del programa de Medicina Molecular de l’IRB Barcelona i catedràtic de la Universitat de Barcelona (UB), serà el coordinador d’un projecte pioner per lluitar contra la diabetis, anomenada ja l’epidèmia del segle XXI. El projecte MITIN és innovador perquè serà la primera vegada que s’utilitza la bioinformàtica per aconseguir informació sobre malalties complexes, fruit d’una combinació de factors ambientals i genètics, com és el cas de la diabetis. "La biologia de sistemes -explica Zorzano- pot encabir i integrar moltes dades sobre una mateixa malaltia i desvelar-nos l’existència de xarxes de gens i relacions entre proteïnes que són responsables d’alteracions clau".

En concret, l’objectiu dels sis grups inclosos en el consorci és identificar processos que tinguin lloc en la mitocòndria - orgànul intracel·lular que transforma les molècules del menjar en energia-, i que siguin responsables de la resistència a la insulina. La insulina és una hormona generada pel pàncrees que té com a funció permetre l’accés de la glucosa a l’interior de la cèl•lula. Les persones que pateixen l’anomenat Síndrome de Resistència a la Insulina sovint presenten alts nivells de triglicèrids a la sang (greixos) i baixos nivells de colesterol bo. A més, l’hipertensió i l’obesitat poden ser fruit de la resistència a la insulina. Aquest desordre metabòlic augmenta el risc de patir diabetis i malalties del cor.

Per a dur a terme el projecte, Zorzano compta amb dos grups d’experts en biologia de sistemes. Un prové del Barcelona SuperComputing Center, centre que allotja el superordinador MareNostrum, un dels més potents del món, que treballarà en la generació del programa computacional que integrarà totes les dades experimentals; l’altra, de Finlàndia, és expert en la tècnica denominada lipidòmica, i que permet conèixer la composició dels greixos en els teixits i dels fluids de l’organisme. Els quatre laboratoris restants, dos d’Anglaterra, un d’Alemanya i el del propi Zorzano, aportaran l’expertesa de l’estudi de la resistència a la insulina i diabetis en dos models animals diferents -ratolins i mosca de la fruita (Drosophila melanogaster)-, i en la manipulació de cèl·lules individuals de mamífer. "Treballarem en diferents nivells de complexitat i amb dos models animals per esbrinar si la biologia de sistemes és una bona aproximació per resoldre qüestions vinculades a patologies complexes. És un repte immens, que si resulta positiu serà clau pel futur de la recerca sobre aquest tipus de malalties", pronostica el seu coordinador.