Massagué examina les aportacions científiques més destacades en la lluita contra la metàstasi

L'estudi de com les cèl·lules tumorals inicien l'evolució cap a la metàstasi està donant ja llum suficient per iniciar estratègies per a poder combatre-la. Certament, a l'última dècada s'ha revitalitzat la investigació sobre els processos metastàtics, i per una raó de pes: la metàstasi, és a dir, l'extensió d'un tumor original a òrgans vitals com els pulmons, el fetge, els ossos o el cervell causa el 90% de les morts per càncer.

Ara, Joan Massagué, un dels majors experts mundials en oncologia i director del programa de Biologia del Càncer al Memorial Sloan-Kettering Cancer Center (MSKCC), i Gaorav P. Gupta, estudiant del seu laboratori a MSKCC, publiquen a Cell una revisió en la qual examinen els avançaments conceptuals, experimentals i tecnològics més recents que han permès comprendre millor l'origen i la natura de la metàstasi del càncer.

La metàstasi, és a dir, l'extensió d'un tumor original a òrgans vitals com els pulmons, el fetge, els ossos o el cervell causa el 90% de les morts per càncer.

Un procés complex que comença a esclarir-se

Un dels marcs conceptuals introduïts per Massagué, i que ha revolucionat l'enfocament dels estudis, es basa en Darwin i els seu plantejament sobre l'evolució. Se sap que per arribar a la metàstasi, les cèl·lules canceroses han d'incumplir moltes normes i evitar moltes barreres que s'han anat sofisticant al llarg de centenars de milions d'anys d'evolució de l'organisme. Per tant, els científics van començar a considerar la metàstasi com un procés evolutiu darwinià, consistent en la selecció de llinatges de cèl·lules canceroses que han acumulat una sèrie d'alteracions fent-les úniques. Aquestes cèl·lules es van armant genèticament per superar cadascuna de les barreres de defensa de l'organisme, fins arribar a adquirir característiques que els permeten prosperar en un entorn que, d'una altra manera, els seria extremadament hostil.

Aíxí, s'ha demostrat que l'inici i l'evolució d'un procés metastàtic requereix de dos requisits essencials: un, l'adquisició d'alteracions genètiques avantatjoses per part de les cèl·lules tumorals i, dos, l'adquisició de compatibilitats en els  teixits a colonitzar que afavoreix la invasió posterior d'aquestes cèl·lules metastàtiques i, per  tant, la reproducció del tumor. La cascada biològica de la metàstasi implica fases molt concretes com la pèrdua d'adhesió cel·lular, l'increment en la capacitat motora i evasiva de les cèl·lules tumorals, l'entrada a la circulació, la sortida cap un altre teixit i, finalment, la colonització de  l'òrgan distant. Els científics han començat a investigar cadascún d'aquests processos i estan identificant paulatinament els gens, els mecanismes i vies moleculars que permeten que la metàstasi progressi.

L'obtenció de resultats importants per comprendre el procés metastàtic situa als científics en l'optimisme. Per exemple, treballs recents els indiquen que determinades cèl·lules canceroses poden estar adquirint la capacitat de generar metàstasi quan el tumor és encara minúscul. A més a més, han trobat noves evidències sobre la complicitat de les cèl·lules sanes del teixit a colonitzar amb les cèl·lules tumorals, que no només les ajuden a sobreviure, sinó que també els permeten l'acomodació a l'òrgan i la dominació del mateix. També s'estan començant a conèixer  els mediadors moleculars que fan possible que les cèl·lules tumorals accedeixin i  colonitzin uns òrgans específics. Finalment, avançaments tecnològics recents permeten la validació d'aquests nous descobriments a través de l'anàlisi de mostres de pacients.

El Metlab, de l'IRB Barcelona, contribuirà a resoldre algunes de les moltes preguntes obertes sobre els processos metastàtics.

La contribució de l'IRB Barcelona en el setge a la metàstasi

Dins el programa d'Oncologia de l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), Joan Massagué, que també exerceix la direcció adjunta de l'institut, està posant a punt el MetLab, un laboratori de recerca sobre la metàstasi que contribuirà a resoldre algunes de les moltes preguntes encara obertes. Per exemple, els investigadors del MetLab intentaran descobrir per què alguns càncers de mama causen metàstasi en el cervell i d'altres no. Una altra línia de treball tractarà d'identificar quins fàrmacs actuals poden ser útils davant de metàstasis diferents.

Per a que la recerca en càncer avanci més ràpidament, és necessària la cooperació i la contribució de científics d'altres camps i especialitats. En aquest sentit, el MetLab ja ha establert col·laboracions, a més de amb altres grups de l'IRB Barcelona experts en química i biocomputació, amb grups públics i privats ubicats també al Parc Científic de Barcelona, amb centres hospitalaris per a l'obtenció de mostres i assaig de tractaments, i, a més, a escala mundial, amb el Memorial Sloan-Kettering Cancer Center, on el doctor Massagué dirigeix, al seu torn, el programa de Biologia Cel·lular i Genètica del Càncer.