Entrevistem Marina Salvadores, estudiant de doctorat de l'IRB Barcelona

Marina Salvadores, estudiant de doctorat en el Genome Data Science Laboratory de l'IRB Barcelona, és la primera autora d'un estudi que acaba de ser publicat a la revista Science Advances. El treball revela que prop del 81% de les línies cel·lulars que s'utilitzen per estudiar el càncer mostren un alt grau de similitud amb el tumor d'origen. Aquesta troballa implica que el 18% restant difereix considerablement del tumor al qual suposadament representen, i el 7% coincideix amb un tipus de càncer diferent. El grup també ha elaborat una llista de 366 línies cel·lulars "validades" que representen de manera fiable el tumor d'origen.

En aquesta entrevista, Marina Salvadores ens parla de com es va desenvolupar tot el procés, dels resultats més importants que es van obtenir i sobre per què va decidir deixar la seva ciutat natal (Oviedo) per mudar-se a Barcelona.

Parla'ns dels teus estudis. Què et va portar a interessar-t’hi?

Tinc un títol de Biotecnologia per la Universitat d'Oviedo i un Màster en Bioinformàtica en Ciències de la Salut per la Universitat Pompeu Fabra. Em vaig endinsar en el món de la biotecnologia perquè la biologia molecular i la genètica eren el que més em fascinava quan estava a secundària. A més, la biotecnologia era un bon títol que es podia estudiar a la meva ciutat.

Durant la llicenciatura vaig aprendre nocions bàsiques de bioinformàtica, i tot i que no vaig poder apreciar tot el seu abast (atès que en la carrera se li va dedicar poc temps), vaig decidir inscriure’m en el Màster de la Universitat Pompeu Fabra per aprendre’n més. Per sort, vaig descobrir que m'agradava de veritat.

Com es va produir el descobriment que acaba de publicar-se a Science Advances?

La veritat és que va ser una troballa fortuïta. Un company de laboratori, Jurica Levatic, treballa amb firmes mutacionals: estudia els tipus de mutacions que són característiques d'orígens específics. Per exemple, la llum ultraviolada provoca una mutacions característiques, a l'igual que el tabac i altres agents mutacionals, que deixen una empremta a l'ADN. Jurica estava analitzant les mutacions d'una línia cel·lular de càncer de còlon i va veure que tenia unes mutacions que són típicament causades per la llum ultraviolada, i li ho va comentar a Fran Supek, el nostre cap de grup. En aquell moment, jo estava treballant en una sèrie de models computacionals predictius, així que vaig començar a analitzar aquestes dues línies cel·lulars i, al final... això ens va conduir a un projecte d'any i mig en el qual hem analitzat més de 600 línies cel·lulars!

Per què són importants els vostres resultats?

 En primer lloc, els resultats són importants perquè no els esperàvem. Cap de nosaltres esperava descobrir que aquestes línies cel·lulars estiguessin mal classificades. Encara que només unes poques ho estiguin, és important tenir-ho en compte, perquè si creiem que estem fent un experiment amb cèl·lules de càncer de pulmó i resulta que corresponen a un melanoma, els resultats probablement no es puguin extrapolar si els mecanismes que s’estan estudiant són específics per a un tipus de càncer. També hem observat que el 18% de les línies cel·lulars tenen poca semblança amb el tipus de tumor d'origen, pel que poden alterar els resultats dels experiments.

Com creus que es podria potenciar la presència de dones en l’ámbit de la biologia computacional?

És cert que no hi ha dones (o que n’hi ha molt poques) que treballin en informàtica pura, però no tant en la bioinformàtica. Per exemple, en el Màster que vaig fer, la divisió era de 50% dones i 50% homes.

Encara no m'he trobat en situacions totalment dominades per homes. A més, atès que els estudiants de doctorat s'inscriuen a l'IRB Barcelona per grups anuals, interactuem molt amb els que són del nostre any. Els que treballen en disciplines bioinformàtiques i no bioinformàtiques estan tots junts, i hi ha moltes més dones que realitzen el seu treball de doctorat en els laboratoris de poiata ("wet labs"). El problema és que a mesura que s'avança en la carrera científica, la presència de dones disminueix, i això és el que cal d'abordar.