Images
Contact
La proteïna DOR controla la formació de les mosques depenent de la disponibilitat de nutrients.
Investigadors de l'IRB Barcelona descobreixen que la proteïna DOR activa una bateria de gens necessaris per a la transformació de les larves de la mosca de la fruita Drosophila melanogaster en un organisme adult. Durant aquest procés, anomenat metamorfosi, les cèl·lules reben una enorme quantitat de senyals de creixement i de maduració que les fan aconseguir la seva grandària i forma finals. Mitjançant la manipulació de les larves de la mosca l'investigador Victor Francis demostra per primera vegada que DOR col·labora amb la via de l'hormona endicsona per aconseguir aquesta transformació. El treball ha estat dirigit per Antonio Zorzano, cap del programa de Medicina Molecular de l'IRB Barcelona i catedràtic de la UB, i per Aurelio Teleman, del German Cancer Research Center de Heidelberg, Alemanya, i s'ha publicat a la prestigiosa revista Current Biology.
Un dels principals interruptors de la metamorfosi és l’hormona esteroidea 20-hidroxiecdisona (20E). Durant el desenvolupament larvari l’hormona 20E s'uneix a una proteïna receptora que es troba al nucli de les cèl·lules per orquestrar els gens responsables dels canvis, sigui de forma o mida. Els autors del treball han desenvolupat el primer estudi in vivo de la proteïna DOR en el qual, utilitzant larves que no tenen la proteïna, han descobert que aquesta s’uneix al receptor per poder controlar la seva funció i activar els gens responsables del desenvolupament de l'insecte.
La disponibilitat de nutrients per a l’obtenció d’energia és una senyal molt important per al control de la metamorfosi. A través d’aquest estudi els científics demostren que la via de la insulina, que afavoreix la despesa d’energia, actua a través de DOR per inactivar la de l’endicsona, que a diferència de la insulina afavoreix l’obtenció d’energia. Un clar exemple en cèl·lules de mamífer de la connexió entre les vies de la insulina i la de l’endicsona és que les rates diabètiques presenten alteracions de la proteïna DOR. Aquestes funcions oposades entre les dues vies suggereixen l’existència d’un equilibri entre elles per al correcte desenvolupament de les larves i obren una nova via per a l’estudi de la diabetis en humans.
Artícle
de referència:
dDOR
is an EcR coactivator that forms a feed-forward loop connecting
insulin and ecdysone signaling
Vıctor
A. Francis, Antonio Zorzano and Aurelio A. Teleman.
Current
Biology (2010) [DOI: 10.1016/j.cub.2010.08.055]
IRB Barcelona
L’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) treballa per aconseguir una vida lliure de malalties. Desenvolupa una recerca multidisciplinària d’excel·lència per curar el càncer i altres malalties vinculades a l'envelliment. Treballa establint col·laboracions amb la indústria farmacèutica i els principals hospitals per fer arribar els resultats de la recerca a la societat a través de la transferència de tecnologia, i du a terme diferents iniciatives de divulgació científica per mantenir un diàleg obert amb la ciutadania. L’IRB Barcelona és un centre internacional que acull al voltant de 400 investigadors de més de 30 nacionalitats. Reconegut com a Centre d'Excel·lència Severo Ochoa des de 2011, és un centre CERCA i membre del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST).
