Sis milions d'euros per frenar les infeccions bacterianes

Les infeccions produïdes per bacteris estan augmentant en tot el món, inclosa Europa. La principal raó és la pèrdua d’eficàcia dels antibiòtics amb el subsegüent increment de casos de meningitis, tuberculosi i un bon nombre de malalties respiratòries, urinàries i gastrointestinals, especialment greus per als pacients dels hospitals, que tenen les defenses baixes. Els bacteris gram negatius, una categoria de microbis més difícils de tractar perquè tenen una doble membrana que els recobreix, han desenvolupat resistència a la majoria d’antibiòtics disponibles. Contra aquest tipus de bacteris està dirigit el projecte AntiPathoGN, finançat amb sis milions d’ euros per la Unió Europea. AntiPathoGN està coordinat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i aglutina onze centres, entre els quals s’hi troba l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona).

"Trobar nous agents antiinfecciosos contra els bacteris gram negatius és necessari perquè a més de la resistència als antibiòtics s’hi suma que no hi ha cap nou fàrmac en desenvolupament per als propers anys", explica el coordinador del projecte Xavier Daura, de la UAB. Per a poder prevenir i tractar les infeccions cal comprendre els mecanismes moleculars que determinen la virulència del microorganisme. El projecte AntiPathoGN aplicarà, entre altres tècniques, la bioinformàtica per detectar les interaccions entre les molècules que són imprescindibles per a la supervivència bacteriana i també les interaccions entre aquelles que els confereixen resistència als antibiòtics.

El gran avenç tecnològic ha possibilitat el desenvolupament de la genòmica i ha posat al servei de la comunitat científica un gran ventall de bases de dades que permeten estudiar l’enorme diversitat de genomes bacterians. AntipathoGN aglutina experts en biologia de sistemes, interactòmica comparada, microbiologia, biologia estructural i desenvolupament de fàrmacs. Patrick Aloy, investigador ICREA a l’IRB Barcelona, és un dels especialistes en interactòmica, la metodologia estrella del projecte, disciplina que estudia les relacions entre les proteïnes d’un genoma complet. "Disposar dels interactomes de diferents bacteris ens permetrà detectar aquelles peces més vulnerables en la seva biologia. A més, la comparació dels mapes de proteïnes ens indicarà dianes potencials tant per a espècies concretes com pel conjunt de bacteris gram negatius", explica Aloy.

AntiPathoGN estudiarà quatre dels bacteris gram negatius més malèvols: Pseudomonas aeruginosa, Helicobacter Pylori, Acinetobacter baumannii i Escherichia coli. Per exemple, P. aeruginosa és una bacteri denominat “oportunista” perquè rarament infecta a persones sanes sinó a individus amb el sistema immunològic dèbil, com malalts de fibrosi quística, sida o càncer. Una dada notable és que les infeccions hospitalàries de P. aeruginosa són mortals en més del 40% dels casos. Un altre exemple és un cert tipus d’E. coli, la soca O157:H7, que causa greus i en ocasions letals infeccions intestinals a través d’aliments contaminats.

En el projecte AntiPathoGN participen Espanya amb sis laboratoris, Alemanya amb tres i França i Bulgària amb un, i d’aquests 11, set són empreses.