Al febrer del 2019, es va presentar “StarLife”, una infraestructura informàtica que està ubicada físicament a les instal·lacions del Barcelona Supercomputing Center, pensada per a donar impuls i servei a la recerca biomèdica d’excel·lència i a la medicina de precisió. Es tracta d’una iniciativa coordinada entre l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), el Barcelona Supercomputing Center – Centre Nacional de Supercomputació (BSC) i el Centre de Regulació Genòmica (CRG), i que compta amb el recolzament financer de la Generalitat de Catalunya, que aporta fons FEDER, i la Fundació "la Caixa".
“StarLife” permetrà la implementació de les tècniques de computació més avançades, que són les que es fan servir, per exemple, per a detectar nous gens relacionats amb malalties com el càncer i les malalties minoritàries, o bé simular el comportament de molècules per agilitzar el descobriment de fàrmacs.
Un salt endavant, fruit d’una col·laboració continuada
“StarLife” sorgeix de la col·laboració entre l’IRB Barcelona, el BSC i el CRG, que comparteixen des de l’any 2014 un Programa Conjunt de Biologia Computacional — és a dir, l’ús d’eines informàtiques aplicades al camp de la biologia. En aquesta col·laboració s’inclou l’anàlisi i seqüenciació del genoma, la modelització de biomolècules, els estudis d’evolució, la creació d’arbres filogenètics, etc.
“Aquest equipament marca un abans i un després en la nostra recerca i ens consolida, als centres que l’hem impulsat, com a referents mundials en el camp de la biomedicina" afirmava Francesc Posas, director de l’IRB Barcelona. "Des de l’IRB Barcelona l’utilitzarem per treballar en l’estructura molecular de l’ADN i en la genòmica del càncer, amb un enfocament dirigit a la medicina personalitzada”.
D’altra banda, Luis Serrano, director del CRG, va sostenir que “l’escala i flexibilitat del nou equipament permetria realitzar recerca de frontera als científics de les Institucions que el promouen”. A més, “és una infraestructura que prestarà servei a investigadors d’arreu del món a través de l’Arxiu Europeu de Genomes i Fenomes EGA, https://ega-archive.org/), el principal centre mundial de custòdia i distribució de dades genòmiques i mèdiques sobre malalties humanes”, va concloure.
Un sistema flexible i complementari al superordinador MareNostrum
“StarLife” és un sistema de computació i emmagatzematge que compta amb una capacitat de càlcul de 132,8 Teraflops (133 bilions d’operacions per segon), una capacitat d’emmagatzematge de 9,5 Petabytes (10 milions de Gigabytes) i una memòria central (RAM) de 9,1 Terabytes (9.100 Gigabytes).
“La seva característica principal és que és fàcilment reconfigurable i adaptable a les diverses necessitats de les diferents tasques relacionades amb la biomedicina, que inclouen execucions en entorns de computació d’altes prestacions, cloud i anàlisis big data”, explicava Sergi Girona, director d’Operacions del BSC.
“StarLife” ha tingut un cost de 1,72 milions d’euros, un 43% dels quals han estat aportats per la Generalitat de Catalunya mitjançant fons FEDER, un 22% per la Fundació “la Caixa” i el 35% restant a través d’una inversió conjunta de l’IRB Barcelona, el BSC i el CRG.
Francesc Xavier Grau, Secretari d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya, afirmava que "aquesta infraestructura que es posa en funcionament gràcies a la col·laboració d’agents clau del nostre sistema de coneixement i de la Generalitat de Catalunya, amb fons europeus i privats, és una resposta a una necessitat creixent: gestionar les dades que es generen a la recerca biomèdica per a aconseguir un impacte efectiu en la salut de la població. Catalunya ha d’estar preparada, com a país líder en recerca biomèdica, per fer realitat les oportunitats clíniques i assistencials de la medicina personalitzada”.
Així mateix, Jaume Giró, director general de la Fundació “la Caixa”, afirmava que “és un exemple d’arquitectura institucional públic-privada per potenciar la recerca d’excel·lència internacional per a la millora de la salut de les persones, a la qual estem orgullosos de contribuir. La recerca és una de les línies prioritàries que contempla el pla estratègic de la Fundació “la Caixa”, al qual destinem 90 milions d’euros”.
Contingut relacionat
